La zona blava de Manresa, concedida a Fomento de Construcciones y Contratas, és un dels nusos de la política municipal dels darrers anys perquè s'hi vinculen l'obra de la Reforma (de record traumàtic), el pàrquing que hi ha a sota (infrautilitzat), i l'explotació de la zona blava, una de les més cares de l'Estat. El govern tripartit de Jordi Valls va concebre una operació que al capdavall ha deixat una hipoteca perquè obliga l'Ajuntament a pagar a FCC si la zona blava no assoleix un resultat mínim. D'aquesta manera, Manresa és un cas atípic: en comptes de cobrar per la zona blava, paga cada any per tenir-la. I les xifres finals de tot aquest plantejament de resultat tan discutible són massa borroses. A grans trets, la construcció de la plaça i el pàrquing va costar ni més ni menys que quinze milions d'euros; FCC recaptarà -via directa o via injecció municipal- uns 23 milions entre el 2005 i el 2023, de la qual cosa resulta que en 18 anys haurà obtingut un ingrés brut d'uns vuit milions. A simple vista, no semblen unes xifres gaire proporcionals. Caldria explicar-les millor.
