Isaac Newton, aquell senyor anglès que veient caure una poma va entendre per què la Lluna ni se n'anava ni es precipitava sobre la Terra, va formular tres famoses lleis o principis que expliquen per què les coses es mouen com es mouen. La primera d'aquestes lleis parla de la inèrcia, i diu que «tot cos persevera en el seu estat de repòs o moviment uniforme i rectilini tret que sigui obligat a canviar el seu estat per forces aplicades sobre ell». La segona llei parla de la dinàmica, i diu que el canvi de moviment d'un cos «és directament proporcional a la força que se li aplica». I la tercera, ja comentada més d'una vegada en aquesta secció, és la d'acció-reacció i diu que «amb tota acció ocorre sempre una reacció igual i contrària». Totes tres lleis ajuden a entendre multitud de fenòmens polítics; entre aquests, els entrebancs del procés independentista

Centrem-nos en la primera. Tot objecte està dotat d'inèrcia. Si està quiet tendeix a quedar-se quiet. Si es mou, tendeix a continuar el seu moviment. En l'espai infinit, sense gravetat, obstacles ni fregadís, aquest moviment no s'aturaria mai. Els sistemes polítics llargament consolidats són objectes que tendeixen a «perseverar en el seu estat», és a dir, a no canviar. L'Estat espanyol és un exemple de gran objecte polític, que es mou en direcció a la seva perpetuació, i que només canviarà si se li aplica una gran força. El canvi serà proporcional a la força aplicada. Si és de baixa intensitat, amb prou feines ho notarà. Per aturar-lo caldria oposar-li una força realment important. Llavors entra en joc la tercera llei, de l'acció i reacció: si llances una bola de ping-pong contra una bola de bolera que avança a tota velocitat, la de ping-pong sortirà rebotada i l'altra continuarà avançant.

La ponència política que la direcció d'ERC ha enviat a les bases, de cara a la conferència nacional del 30 de juny i 1 de juliol, afirma que «la realitat és que avui en dia l'independentisme no és suficientment poderós, encara, per convertir Catalunya en una república independent; entre altres coses, però no només, perquè avui en dia l'independentisme representa aproximadament un 50% de la població catalana».

El «no només» és del tot correcte. Ni que el 70% de catalans fos independentista, la inèrcia de l'Estat continuaria sent una força superior, impossible d'aturar amb una sola acció. Una altra cosa seria que provessin impactes laterals per modificar la seva direcció.