El Manresa va superar divendres al vespre una prova delicadíssima que hauria pogut hipotecar el seu camí pel play-off. Era només un primer partit, però era també un examen sobre la decisió del president, Josep Sàez, de destituir l'entrenador Aleix Duran i substituir-lo de forma fulminant per un altre, Diego Ocampo, procedent d'una destitució al Joventut. La decisió contradiu la vella dita que no es canvia de cavall quan s'està al mig del riu, i comportava un risc important que es posava a prova per primera vegada divendres. Guanyar el partit no suposa cap garantia de cara a l'eliminatòria, però perdre'l hauria submergit l'equip i el club en un mar de dubtes. Afortunadament, l'ICL va superar el Corunya i tots els implicats es van autoinjectar una dosi d'optimisme. Els rostres a la tribuna, que durant els darrers partits mostraven moltes expressions de dubte, van tornar a somriure. L'equip ha demostrat que vol provar-ho, que accepta el nou tècnic i que lluitarà. No és res més que l'exigible a uns professionals. Però, si no haguéssim vist això divendres, hauria estat tot perdut abans de començar.
