El l'extrem incendiari tenim Federico Jiménez Losantos imaginant que es bombardeja Catalunya. En l'extrem moderat, el futur president regional de Madrid, Ángel Garrido (PP), qualificant com a «predelictiu» el discurs de Quim Torra. Entremig, el delegat Enric Millo estampa tampons d'il·legalitat a les activitats del president electe abans que prengui possessió, i el cor dels enrabiats reclama prorrogar el 155 per impedir que l'independentisme governi encara que el resultat electoral li ho permeti.

Com que el tripartit del 155 no suma els diputats necessaris per ser alternativa, la brillant solució que se'ls acut a Rivera i als diaris que l'acomboien és ignorar les eleccions i continuar dirigint l'administració autonòmica des de Madrid. Però no per mantenir les coses com estan, sinó per anar més enllà, més a fons: per desfer en quatre dies tot el que va fer el consens catalanista durant els anys de construcció. La proposta és enviar els buldòzers a ensorrar un model d'escola que funciona, una televisió que sedueix l'audiència en informatius, una policia que resol crims i atemptats, una acció exterior que posa Catalunya al món.

De la mateixa manera que la judicatura veu en els fets de setembre i octubre uns alçaments violents equiparables als de Milans del Bosch i Tejero el 1981, determinats polítics (no pas pocs!) i determinats mitjans de comunicació (no pas pocs!) fan relats indecents del que passa a Catalunya per justificar una mena d'estat d'excepció indefinit. Com a mínim, fins que les enquestes augurin una gran derrota electoral de l'independentisme o, en el seu defecte, fins que el fruit de quaranta anys de construcció quedi tan esmicolat que el Govern tingui massa feina a reconstruir i no li quedin forces per pensar en repúbliques. I sempre sota estricta vigilància de la fiscalia, l'advocacia de l'Estat, el ministeri d'Hisenda i la xarxa de patriòtics informadors sempre a punt de denunciar adoctrinaments. Aquest és el pla, i Rajoy només s'hi resisteix perquè donar la raó a Rivera és donar vots a Rivera.

No sé si Quim Torra no hi va pensar o si es va mossegar la llengua, però quan Inés Arrimadas li retreia tuits i articles per acusar-lo de supremacista, hauria pogut contraatacar amb un munt de citacions incendiàries del cor dels enrabiats, amb els seus portaveus al Congrés en primer lloc, per acusar-los de voler destruir l'autonomia pel simple fet que no la poden governar a través de les eleccions.