25 de maig de 2018
25.05.2018
40 Años
40 Años

muntanya russa

D'haver descobert el finançament públic del referèndum a un possible cas de 'xorisseig' amb les subvencions a la cooperació internacional: així canvia en poques hores una notícia sensacional

25.05.2018 | 00:09

Al principi, cap a les nou del matí, era una operació «vinculada al suposat desviament del fons per al procés i la celebració del referèndum de l'1 d'octubre». El que sorprenia és que les televisions avisades estaven fent guàrdia davant la seu central de la Diputació de Barcelona, i les sospites judicials de finançament irregular del referèndum sempre s'han dirigit al Govern de la Generalitat. Què hi pintava aquí l'entitat provincial?

Anaven arribant notícies i se sabia que els guàrdies estaven examinant documentació del departament de cooperació internacional, i més en concret d'ajuda al desenvolupament. Per quins estranys mecanismes les subvencions per a activitats d'ajuda a l Tercer Món haurien pogut contribuir en l'operatiu de les votacions d'autodeterminació? Però a manca d'aclariment oficial es mantenia com a vigent el primer titular del matí, procedent d'un diari digital espanyol que, sens dubte, tenia les seves bones fonts, ja que l'operació existia i s'estaven practicant detencions i escorcolls.

A la vista d'aquesta primera informació les reaccions van ser com corresponia: des de «judicialització de la política» fins a «cortina de fum quan està a punt de sortir la sentència de Gürtel». Però les informacions es van anar detallant, i així es va saber que el jutjat número 1 de Barcelona investigava des de fa anys denúncies i indicis que les subvencions de la Diputació a la cooperació internacional no eren aigua clara i s'atorgaven de manera poc rigorosa, presumptament a gent amiga del partit del govern, que des del 2011 era Convergència. I que els fets analitzats anaven del 2012 al 2015, quan ningú no havia parlat de fer un referèndum l'octubre del 2017. De fet, el 2015 l'horitzó del procés eren les eleccions «plebiscitàries». I, és clar, davant aquestes dades els titulars precipitats i els comentaris igualment precipitats van caducar.

Què en queda? Una presumpta pràctica d'embutxacament de diner públic, que en la mesura que va a parar a mans de gent propera al nacionalisme, és sospitosa d'haver-li donat un destí patriòtic. O d'haver-se'l gastat en xampany. O totes dues coses. En tot cas, l'afer no ha tapat la sentència de la Gürtel, sinó que aquesta ha enterrat la notícia de l'operació. Oimés a mesura que la vinculació amb la pèrfida rebel·lió de l'1-O es diluïa.

I en queda el fàstic de saber que, si és el cas, tot això s'ha fet amb diners destinats a la ajudar els pobres del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema