L'ICL Manresa va aconseguir ahir, amb un festival de joc i amb una exultant connexió amb un Nou Congost ple de gom a gom, tornar a la categoria màxima del bàsquet estatal, la lliga on ha jugat 44 temporades, on ha estat un de la mitja dotzena d'equips a proclamar-se campions i on ha jugat més partits que la majoria dels equips que avui hi estan consolidats. El Manresa torna a casa, i amb ell hi torna Manresa, la ciutat que fa el miracle de mantenir en una de les lligues més potents del món un equip que és el modest de la categoria i que juga en la ciutat més petita del campionat. L'ICL torna on li correspon i Manresa recupera un dels seus elements de visibilitat i orgull. El Melilla va ser un duríssim rival en la final, però l'escàs suport que va tenir al seu pavelló, comparat amb el volcà que ha estat el Nou Congost, deixa clar quin club ho vol més, quina afició ho vol més, quina ciutat ho mereix més. Ara, després d'un any que ha estat un gran èxit, tocarà construir un projecte que no condemni l'afició a un patiment sense final. Tornar a l'ACB vol dir tenir un equip ACB. Aquest és el repte.
