Després d'anys d'investigació, la policia ha aconseguit identificar el grafiter que amb la signatura «Ynda» s'ha dedicat a empastifar les persianes i les parets de Manresa i rodalia. Els investigadors han filtrat que saben qui és i on viu. Ha estat denunciat i sembla que ja té sentència: haurà de pagar la neteja de tot el que ha pintat. Té uns 30 anys i respon a les inicials R. P. M. Em moro de ganes de saber qui és, sobretot per conèixer la seva obra legal. Se sap que és una persona amb una certa fama en els circuits artístics alternatius però desconegut per a la majoria. És algú amb talent per a la pintura i amb aquestes accions buscava la quadratura del cercle: ser famós sense que el puguin identificar perquè la seva pràctica artística no és legal.

Ell i els que fan com ell són l'equivalent al rap en la música però amb una passada pel moviment okupa: no plasmen la seva obra en llocs permesos (no n'hi ha) o de la seva propietat. Pinten a casa dels altres. Els més estripats d'aquest col·lectiu actuen, normalment amb nocturnitat, als vagons dels trens de Rodalies. Des de fa dècades, existeix una paraula en anglès que encara serviria per encabir aquestes accions: «underground!. Li encaixa perfectament. Pintar parets en nacions mancades de llibertat, acostuma a fer-se per posar-hi lemes i proclames, quasi sempre del tipus utòpic. En societats una mica més lliures, ha anat evolucionant cap a aquesta pràctica actual, amb una càrrega més contestatària i una pàtina artística. En un efecte regressiu, les pintades majoritàries actuals, més que les del nostre desconegut protagonista, tornen a ser del tipus groc reivindicatiu. Desconec si s'aplicaran sancions ens aquests casos.

Malgrat la visió dels membres dels grups benpensants, a algunes de les pintades subvertives que apareixen pertot arreu els reconec un valor. Sempre en són autors persones que sens dubte tenen una gran capacitat tècnica. Lletres amb relleus impossibles, combinacions de colors ben trobades i retolacions que els profans no sabríem ni per on començar. Que em perdonin els botiguers que les pateixen, però entenc que si m'han d'empastifar la persiana, almenys que ho faci algú amb una certa gràcia. A l'Ynda l'han caçat però en una passejada nocturna per Barcelona es pot comprovar que el 99% de les tanques metàl·liques de comerços i garatges estan decorades per col·legues seus. No hi ha res a fer ni forma d'evitar-ho. Pel que fa a ell, les hemeroteques li adjudiquen més de 2.000 signatures de coloraines. La denúncia contra ell n'acredita «només» 300. Li costarà car d'anada i de tornada. Si calculem el material que deu haver gastat per fer-les i el preu que li cobraran per esborrar-les, tot plegat li sortirà per uns quants milers d'euros. Llevat que com a bon integrant dels moviments contraculturals faci el que és costum en ells i es declari insolvent. Arribats a aquest punt, el sancionador el podria condemnar a fer la neteja ell mateix. Seria una pena justa per a mi i perversa per a ell.

Des del punt de vista de l'autoritat, sembla que estem passant de l'art de la subvenció al de la sanció. Què en fem, de la gent transgressora com ell o l'Abel Azcona? Estan en una situació de desequilibri, perquè són com uns humans fora del seu temps. O són uns antics o han arribat abans d'hora. Un pèl com els revolucionaris. No hi ha lloc per ells en el món actual, on tot vol ser ordenat, regulat i reglamentat. Combinar lleis i hedonisme fa impossible la revolta. Mentre el nostre home va vivint a la cara B de l'art figuratiu, si puc ajudar en alguna cosa, jo li compro un quadre. Amb factura, això sí.