L'exconsellera Clara Ponsatí, des de la distància escocesa, aposta per intentar la unitat independentista a les eleccions municipals, en la línia de les primàries conjuntes que ha proposat Jordi Graupera des de la distància nord-americana. Visions amb perspectiva. El nacionalisme escocès està unit en una única i poderosa formació, l'Scottish National Party, SNP, que governa les institucions autònomes i ha gua-nyat també les darreres eleccions al Parlament del Regne Unit, tot i que va perdre el referèndum d'independència del 2014. Als companys de Ponsatí a la Universitat de Saint Andrews els deu costar d'entendre que tres formacions es disputin aquest espai a Catalunya, però també els deu sorprendre la fragmentació del Parlament. Segur que ho entenen quan algú els explica la diferència entre els respectius sistemes electorals.

El sistema electoral per al Parlament britànic és majoritari. El territori es divideix en districtes electorals, que trien un sol diputat. L'escó se l'emporta el candidat que recull més vots. El sistema per al Parlament escocès és mixt, però amb predomini del factor majoritari. Amb aquestes fórmules, els primers partits guanyen el capítol, i per a la resta, sobretot a partir del tercer, la traducció de vots en escons és mínima. Si l'espai del SNP es dividís en tres candidatures, com a Catalunya (Junts, ERC i CUP), obtindria un resultat desastrós. I si a Catalunya hi hagués un sistema com l'escocès, i els tres partits no anessin junts, llençarien centenars de milers de vots a les escombraries. Però com que el sistema és proporcional, i el votant independentista de vegades és llepafils, anar per separat els permet arribar a més gent.

Una altra cosa són els ajuntaments. S'elegeixen per sistema proporcional, però si cap candidat a alcalde no té el suport d'una majoria absoluta de regidors, llavors és investit el cap de la llista més votada. A Barcelona, Ada Colau només té 11 regidors en un consistori de 41, però amb el 25% dels sufragis va ser la més votada pels ciutadans. Si CiU i ERC haguessin anat junts, l'haurien superada i tindrien l'alcaldia. De cara a les municipals de l'any que ve, les enquestes apunten que Ciutadans podria ser la primera força a la capital de Catalunya, i, per tant, governaria el municipi. Una llista conjunta de l'independentisme podria evitar-ho, però aquesta llista només serà possible si els dirigents dels partits són capaços d'ordenar les seves prioritats.