Un dels elements que més condicionen la vida en una ciutat, tant per a la gent que va en transport públic com per a la que va a peu o en vehicle privat, és l'organització del trànsit. La gestió d'aquest element és una part essencial de la governança municipal, i per aquesta raó la planificació de les polítiques a aplicar en la mobilitat és un exercici de govern de primer ordre. El pla de mobilitat és, per tant, un document importantíssim. Manresa en va aprovar un el 2012 que ha caducat, i els grups municipals estan compromesos a redactar-ne un de nou en el proper mandat. Per fer-ho, caldrà sospesar bé el fet que les dues actuacions previstes que més podien incidir en el funcionament de la ciutat no s'han realitzat en tot aquest temps: ni s'ha tancat tot el centre històric amb controls de fotomultes, ni s'ha creat un carril bus en espai actualment destinat a estacionament. Les dues coses requereixen un gran coratge polític, perquè generen molta oposició. Tanmateix, si en el seu moment es va decidir que això és el que convé, serà per alguna cosa. Fer plans per incomplir-los, serveix?