Quan Clara Ponsatí va explicar des de Brussel·les que «anàvem de farol», va obrir un nou meló d'interpretacions existents dels Fets d'Octubre de l'any passat. Membres de l'Executiva d'ERC d'aleshores, no es creuen gens aquesta versió i defensen la trajectòria del procés, ja que anaven al que sabien fins a l'1-O. Conscients que es podia gua-nyar aquell dia, i vindrien els reconeixements. Un dirigent de l'esmentada Executiva em confessa la seva sorpresa: «Semblava que quan arribéssim a votar, com que era un fet molt democràtic, no hi hauria cap reacció en contra». Potser innocents? Tot i que Europa ha mirat cap a una altra banda, s'ha confirmat la trucada de Merkel a Rajoy, obligant-lo a aturar les càrregues policíaques, inacceptables en un règim realment democràtic. Càr-regues relativament arbitràries, perquè no podien ser arreu, però m'expliquen advocats que investiguen els fets a fons que a Osona -un dels feus de l'independentisme- no n'hi va haver cap. Quan analitzen els fets, s'adonen que la Guàrdia Civil tempteja els diversos jutjats de guàrdia previstos per a aquell dia per veure què farien en relació amb les possibles accions policials, i s'adonen que els jutges osonencs s'oposaven majoritàriament a qualsevol violència. En canvi, és estrany que polítics professionals i els seus assessors no preveiessin la capacitat violenta de l'Estat espanyol, quan les estructures institucionals sorgides després de la insurrecció militar i la guerra civil 1936-1939 es van mantenir després de la mort de Franco, amb una transacció que fins a avui cap transició ha estat capaç de desmantellar globalment. Potser indocumentats?
El dia 10, després que el president Puigdemont anés demorant la decisió d'anunciar la República, tenia l'oportunitat de declarar-la davant molta gent concentrada a l'Arc de Triomf, i amb la seva força, tenia moltes possibilitats de sortir-se'n. Si repassem el vídeo en què el president Puigdemont, induït a error per les fal·làcies espanyolistes, va deixar la declaració en stand-by, ens adonarem que quan llegeix fa un salt que no s'interpreta gaire bé, perquè hi havia un paràgraf ratllat. Ni la CUP ni ERC sabien que la veritable intenció presidencial era deixar la proclama en punt mort. Qui va enganyar a qui? La cara de dirigents d'ERC com Marta Rovira reflectien l'emprenyada que duien a sobre. Potser desinformació interessada? Oriol Junqueras sempre ha reconegut que no es va declarar una independència efectiva, com així va ser. Malgrat aquesta evidència, diu el relat de governants i jutges de l'Estat espanyol que els presos polítics no han de sortir de la presó perquè han actuat d'una forma antidemocràtica, i se'ls acusa de sedició i rebel·lió. Amb quines proves? Perquè els fets inculpatoris no existeixen, senzillament perquè no es van produir. Què persegueix l'Estat? Venjança, perquè considera que els Fets d'Octubre van ser una victòria popular catalana que el va deixar en evidència. Una vindicta per escarmentar?
Segons la meva opinió, ERC hauria de fer una feina comunicativa més significativa, saber explicar-se millor i tenir ressò als principals mitjans de comunicació; tasca en què els altres necessaris (PDeCAT-Junts per Catalunya) per assolir la independència es mouen amb més facilitat. Encara juguen amb la divisió: Artadi continua apostant per Puigdemont, a diferència del que ara fa el PDeCAT, quan ERC ja, des del gener, considerava que el més viable era assolir govern, posar un nou càr-rec de confiança als Mossos, tornar a pagar al tercer sector, gastar en despesa social, perquè no torni anar als bancs i continuem pagant deute. La CUP, amb un llenguatge directe, els acusa de retorn a l'autonomisme, però el seu objectiu no s'ha modificat. Cal aprendre de l'experiència, retrobar la il·lusió col·lectiva i el carrer com a marc de manifestacions pacífiques i democràtiques per no fer malbé aquesta revolució nacional, de moment no acomplida. Potser un somni per realitzar?
