A Manresa el solar d'or és, alhora, el solar de la vergo-nya. L'espai lliure més cèntric de la ciutat és un terreny al xamfrà de Passeig i Muralla que canta com un gra a la punta del nas. És massa petit per fer-hi un gran bloc de pisos, cosa que dificulta el negoci. De moment, mostra els budells dels edificis veïns, i recorda que Manresa és una ciutat plena de coses molt lletges que maten la lluentor d'algunes coses molt maques. Just aquests dies una magnífica iniciativa està estampant un gran mural en la part més neta de la mitgera que queda a la vista. És un bon toc de color i creativitat. Però la solució resta pendent. I se m'acut que aplicar-hi una solució imaginativa podria fer un gran servei al cor de la ciutat. Recordem que un dels arguments a favor d'enderrocar el Conservatori era crear una connexió visual directa entre el Passeig i Sant Domènec per tal d'estrènyer el lligam entre la ciutat antiga i l'eixample. Mantenir lliure aquest solar ho facilita. El xamfrà net amplia la connexió espacial entre el Passeig i la plaça. Aquest efecte visual es podria mantenir i potenciar si el solar ara buit fos ocupat de biaix amb una edificació singular amb un ús també especial. Un volum tallat en diagonal que no resti visió de la plaça i subratlli la continuïtat Muralla enllà. Caldria resoldre moltes coses: la propietat, l'ús i l'arquitectura, i no faria miracles. Però ajudaria. I l'ocasió no es repetirà. Quan hi hagin plantat un bloc de pisos ben vulgar ja no tindrà remei.
