Són a la presó. A Lledoners, al Bages, al cor de Catalu-nya. A la presó, però. Per a molts hi són com a valuoses peces de caça d'un Estat que mai no va voler ni dialogar ni afrontar el conflicte que tenia a Catalunya. El seu entorn insisteix que no són moneda de canvi de res. L'apropament a les seves famílies distensiona, segurament, perquè és un gest, però no resol. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez continuen entre reixes. Millor a Catalunya, sota la custòdia de funcionaris de la Generalitat? Millor, segur perquè són en un centre més proper a les seves famílies. Però són a la presó, en petites cel·les. La presó de Lledoners és de les més modernes, té 10 anys. Però les cel·les no deixen de ser un espai massa petit per viure-hi. Gens íntim. Una sola sala petita amb dues lliteres i amb dutxa i vàter en el mateix espai, de materials durs, pensats només per ser resistents. A les cel·les, no s'hi pot viure. I als mòduls, el centenar d'interns es troben cada dia sotmesos a les mateixes limitacions. I els patis, que van néixer pensats per estirar les cames i fer esport, esperen cada dia. I sí, hi ha pavellons de tallers i d'esports, biblioteca i piscina, però la presó és la presó. I es desperta al matí, i el funcionari fa recompte. I es tanca a la nit, amb una penetrant cascada de passadors, impossible d'oblidar. I fan recompte. I els dies hi passen lentament.
