Aquesta setmana ha començat la part de l'any en què ho hem de pagar tot de la nostra butxaca. Desapareixen les pensions (totes: de jubilació, d'invalidesa, d'atur, els ajuts a la dependència...), la sanitat pública, les escoles públiques i concertades, els medicaments que entren pel seguro, totes les policies (inclosa la local), el bitllet d'autobús duplica o triplica el seu preu, igual que el del tren de Rodalies, i tanquen un munt de línies de transport públic. S'apaguen tots els semàfors, no es recull la brossa ni s'escombren les voreres, tothom qui vol contamina tant com vol, no es tapen els forats de carrers i car-reteres (excepte les de peatge), desapareixen TV3 i TVE, anar al teatre es torna inassequible, tanquen biblioteques i servei meteorològic, agonitzen les indústries subvencionades i s'atura la major part de la investigació científica. I com que no vull exagerar, no diré que ens envaeix alguna potència estrangera aprofitant la desaparició de les forces armades.
Aquest panorama imaginari és una possible resposta a la notícia que es repeteix cada any per aquestes dates: el Tax Freedom Day, «dia de l'alliberament fiscal», que és la data teòrica en la qual un treballador deixa de treballar per pagar impostos i passa a treballar per a ell. Es calcula el percentatge del sou que dedica a aquesta finalitat, es projecta en el calendari i surt una data. Es tracta d'una iniciativa liberal per propagar la idea que paguem massa impostos. Però com que sense impostos no hi ha serveis, també es pot fabular el sentit contrari i dir que a partir d'aquesta data ens ho hem de pagar tot. Per tant, des d'aquesta setmana tota la sanitat és de pagament, i els pobres es moren per falta d'atenció i medicines; l'escola perpetua la desigualtat; qui vol seguretat ha de contractar guardaespatlles i vigilants a casa; la cultura és per a qui se la pot permetre; per jugar a futbol s'ha de pagar el camp; els aturats pidolen a les cantonades i els avis depenen de la generositat dels nets o dels ordes religiosos. Comencen a aparèixer grups de pinxos que ofereixen seguretat i protecció a canvi d'un pagament, i al cap de quatre dies les màfies s'han apoderat del territori, que és el que passa allà on l'Estat és inexistent o molt insuficient.
Demagògia? No pas més que el Tax Freedom Day. Una altra cosa és que sempre ens semblarà que paguem massa impostos a canvi d'uns serveis insuficients. I que a fora això no passa, tot i que a fora pensin exactament el mateix.
