El ministre Borrell és una amenaça important per al projecte independentista, perquè té una visió ben informada de l'estat de les coses a Catalunya i perquè es pren seriosament el front internacional, del qual afirma que el procés hi havia fet un munt d'amics per incompareixença del contrari -l'Estat-, una deficiència que està disposat a corregir. Ho ha demostrat en elogiar i en presentar com a model la reacció de l'exministre del PP i ara ambaixador a Estats Units, Pablo Morenés, davant el discurs de Quim Torra en una recepció a Washington. Com recordaran, Morenés va replicar a Torra amb contundència i aquest va abandonar la sala amb un munt de catalans més. Els nord-americans poc informats del conflicte van arribar a la conclusió que Torra i els seus tenien una escassa capacitat d'escoltar, i això no és el que li convé a la revolució dels somriures. Borrell ha llançat la consigna: tots com Morenés. Diu que a qualsevol racó del planeta, quan representants del Govern català o dels seus partits qüestionin la democràcia espanyola i parlin d'ocupació i de presos polítics, cal contraatacar, defensar el sistema constitucional i qüestionar les bondats dels secessionistes. Com a mínim se sembra el dubte en l'opinió pública estrangera, i la imatge dels rebels somrients quedarà arruïnada si l'oponent espanyol els treu de polleguera i fa que reaccionin de mala manera.
Borrell fueteja sense vinclar cap avall els extrems dels llavis, sempre disposats a apuntar la corba del somriure fins i tot quan se li nota el sentiment contrari, i sense allunyar-se gaire d'un to de veu suau que tendeix a desarmar les defenses de l'interlocutor. Amb aquest somriure (que pot ser sardònic) i amb aquest to explica aquests dies que en democràcia els independentistes poden parlar del que vulguin, però que el govern Sánchez té tot el dret a no fer-los cap mena de cas. Amb el mateix estil fa jocs de mans amb els números per intentar negar el dèficit fiscal, però també deixa clar que les coses no canviaran encara que els independentistes no es deixin convèncer. Al capdavall, ell es dirigeix als altres, als que no són independentistes i estan predisposats a assumir argumentaris que justifiquin la seva posició. Un grup amplíssim de catalans que ara com ara tenen Ciutadans com a principal expressió política. Borrell diu que el seu negociat no és la política catalana, però emet un missatge capaç de competir amb el limitat repertori d'Inés Arrimadas.
