Aferrat en allò possible, el govern socialista de Pedro Sánchez vol donar una pàtina de normalitat i diàleg en la relació institucional entre l´Estat i Catalunya. Allà on fins ara hi havia enfrontament i repressió, hi ha passejades, sembla que disteses, pels jardins de la Moncloa tot recordant Antonio Machado. El problema de fons, l'impossible, continua, però, allà on era. Enrocat. Potser tampoc no es podia esperar més de la primera trobada, encara que n´hi ha que no veuen moviments possibles per aquesta via. L´article 2 de la Constitució, al qual ahir feia referència constant la vicepresidenta Carmen Calvo, és inequívocament clar en la unidad del estado. L´estratègia del Govern de l´Estat passa per demostrar que la imposició de la força del PP era una estratègia errònia, i que el que calia era cedir en algunes de les peticions, les de més contingut social, per afeblir la febrada estelada. Ara, a l´autodeterminació, ni aigua. La de la Generalitat, en aquests moments, és la d´insistir en la voluntat de trobar ponts de diàleg, encara que a hores d´ara a les pretensions només hi trobin negatives. El país és una prioritat, però, en aquests moments, les persones ho són més. Trobar alguna via perquè els presos represaliats quedin en llibertat, per tancar processos judicials i per facilitar el retorn dels exiliats és un objectiu. Més explícit o menys, és el motiu. A veure si el passeig obre portes.
