Tres anys després d'haver aparegut al mercat, amb un tiratge de 1.000 exemplars, el llibre Sant Benet de Bages. Arquitectura, art i patrimoni, de Josep M. Esquius Prat, es va presentar al Casino de Manresa, per insistència dels Amics de l'Art Romànic (AAR). Finançat per l'Ajuntament de Sant Fruitós (SFB) i dissenyat per Serveis editorials, que dirigeix Ignasi Torras. Josep Llobet, membre de la junta dels AAR, va recordar els lligams entre l'entitat i el monestir de Sant Benet, esmentant que li van dedicar la primera portada del Butlletí, el setembre del 1984. Va reivindicar la recuperació de Sant Jaume d'Olzinelles i el Pont de Cabrianes per part de SFB i la torre medieval dels Comtals a Manresa. La regidora manresana de Cultura i Joventut, Anna Crespo, va respondre textualment «agafem el guant i esperem arribar a un final feliç com el de Sant Benet», tot i la dificultat de trobar recursos de debò, sense Caixa Manresa. Cristian Marc Huerta, de l'Àrea de l'Espai Públic de SFB, va dir que «també agafem el guant per recuperar el nostre patrimoni», tot reivindicant el monestir de Sant Benet, perquè projecta el nom de Sant Fruitós en l'àmbit europeu. Ignasi Torras va considerar de luxe l'edició i el disseny del llibre que intenta desvelar les entranyes i els secrets del monestir. Sense llom i mostrant els fils vermells que formen part de l'estructura interior del llibre. Va revelar que contenia 84.000 paraules, amb 156 imatges, algunes inèdites, procedents de la família Codina, hereus de la família del pintor Casas.
Llobet va fer una breu ressenya de l'arquitecte Josep M. Esquius, que obtingué el títol el 1964; en recordà les publicacions en revistes i diaris, i esmentà algunes de les seves obres més genèriques, que a Manresa serien: Centre Hospitalari (1967), edifici brutalista de la cantonada entre el carrer Saclosa i la plaça Catalunya (1968), edifici comercial de la Plana de l'Om (1986) -premi Construmat-89 a la millor obra de rehabilitació-, restauració de la façana de l'ajuntament (1990), la Balconada (1991), fàbrica del Guix, (2007), o el carrer del Balç (2008). Aprofito l'avinentesa per desmentir que el Mercat de Puigmercadal (de l'arquitecte Jordi Sarri) fos obra seva, tal com vaig publicar fa uns anys en no contrastar una font d'informació fiable i creïble. Esquius, que conjuntament amb Francesc Xavier Asarta van ser els arquitectes artífexs de la restauració de Sant Benet, en va explicar els detalls exhaustivament. «No me'n considero l'autor, perquè la restauració va ser obra de tot un equip de persones». Va confessar que el llibre li va costar molt de redactar i hi va dedicar molts dissabtes.
No parla sovint en públic, però va voler reviure vivències de la restauració del monestir, entre companys i amics del romànic. La xer-rada sobre «L'aventura de Sant Benet» va anar acompanyada d'imatges digitals vectorials i mapes de bits. Aventura, perquè se sap com comença, però no com acaba. Van sorgint sorpreses a les quals cal donar resposta. Aquesta va ser l'essència de la conferència, en lloc d'explicar el procés de restauració (2000-2008). Tampoc es va centrar en la història, tot i que va tenir un record per als especialistes i historiadors que en van fer estudis com Puig i Cadafalch, Francesca Español, Joan Salvadó, Francesc Serra, Llorenç Ferrer i molt especialment Xavier Sitjes, que n'intueix els orígens tardoromans o visigòtics. La restauració monumental és una aventura i quan es fa «sempre sabem més que abans de fer-la». Tot i que van realitzar un Pla director de les obres del monestir molt acurat, no van deixar de tenir sorpreses, començant pel campanar, les troballes arqueològiques, i els fonaments de les esglésies preromànica, romànica i barroca; la cripta i el claustre, o la sala gòtica del celler. Finalment, va exposar el Sant Benet romànic i la regla d'or, en l'aplicació dels estudis de H. Bilheust i Kim Lloveras.
