No hi ha un impediment processal perquè els càr-recs i funcions públiques que corresponguin als processats puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si aquesta decisió es contemplés al Parlament». Al jutge del Tribunal Suprem Manuel Llarena li quedaven pocs conills sota el barret, però, talment com si es tractés de fer màgia, proposa una figura que no existeix: la del diputat temporal. No només envia a casa sis diputats processats, però elegits democràticament, i els deixa sense les proteccions legals que podrien tenir, sinó que indica al Parlament que iniciï un procés d'adaptació per poder fer el que ell proposa. No està escrit enlloc que es puguin retirar càrrecs electes si no és per un delicte de terrorisme, no es poden retirar càrrecs de persones que viuen a l'exili, no es pot ordenar des d'un tribunal quina és la normativa interna d'una cambra com el Parlament de Catalunya, però el «no es pot» fa temps que es va enterrar per posar al seu damunt el «es fa el que calgui per aconseguir el que es vol». Llarena tanca la causa havent fet cas d'un relat creat a mida dels seus interessos i els del govern de l'Estat, i deixa en mal pas el futur de la política al Parlament. Junts x Cat i ERC tenen cada dia més difícil continuar, si no surt un altre conill del barret i retorna la màgia.