Les persones amb inquietuds culturals han passat en pocs anys de no saber on anar els vespres d'estiu, al descobriment d'uns llocs anomenats Peralada o Cap Roig, per acabar on som ara: tenir problemes per encabir a l'agenda tot el que es proposa a pocs quilòmetres del nostre voltant. Sé que els que tenim la possibilitat d'opinar públicament més enllà de la barra d'un bar a vegades se'ns pot veure com els que no estem mai contents amb res i trobem inconvenients a tot, però és una realitat que l'oferta de lleure que tenim, sobretot el juliol i l'agost, està pròxima a la saturació. La competència és tremenda i uns es trepitgen als altres. I cal anar amb compte perquè hi ha actuacions de gran qualitat barrejades amb algun frau. Van començar els cellers més capdavanters, van continuar els ajuntaments, les associacions i particulars de tota mena. Tothom organitza un programa estiuenc. Dona nom i vesteix. Aquest any, el meu admirat Roger Mas és pertot arreu. I jo content, però no dono l'abast a comprar entrades i seguir-lo. Mentre valoro on més vaig i el que deixo passar perquè són ofertes que coincideixen en el temps però no en l'espai, a la ràdio del cotxe fan publicitat del festival de la Baells. Arribo a casa i em trobo un tríptic amb l'agenda d'actes a Sant Llorenç. El meu oncle em recorda que aquesta setmana fan la meva admirada Carmina Burana a Sant Benet. Els Gossos acaben d'actuar a Manresa. Estic esperant per saber quina soprano cantarà a Cardona aquest any. Han fet gòspel a Rajadell. Carles Cases ha ofert un cicle de concerts de format reduït a Borredà. Tinc el llibret del Kursaal al primer calaix pendent de fullejar. A Cal Rosal han gosat fer flamenc una vegada al mes. Fred de nit i pell de gallina doble: per l'aire de vora el Llobregat i pel «cante». I encara desconec si a Montserrat fan els concerts d'orgue com en altres èpoques. Amb tantes ofertes, a vegades me n'assabento quan el paper s'ha esgotat o la data ha passat.

Em pregunto si hi ha públic per a tantes propostes. Em pregunto si hi ha pressupostos per cobrir els costos de tots. Em pregunto quina part d'aquesta oferta musical la pagarem entre tots i si és correcte que sigui així. O com ho viuran els particulars, sigui per altruisme o per fer negoci, que s'hi enganxaran els dits. O quin retorn busquen els patrocinadors comercials. O qui paga l'entrada i el desplaçament dels anomenats vips que seuen a les primers files. Tot plegat, i malgrat l'indiscutible excés (que sempre compromet la qualitat), és un goig tenir tantes opcions. A més de veure com hem canviat. Val a dir que la major part de l'agenda és cultural de debò. Propostes que si fossin a Pedralbes pagaríem el doble pels tiquets d'accés i, a més, ens hauríem de desplaçar. I si ho comparem amb l'entreteniment de sal gruixuda que ens havíem d'empassar en els envelats de festa major del segle passat, a vegades em sembla haver canviat d'indret en lloc d'època. És ben curiós constatar com han evolucionat els gustos musicals per passar de l'orquestra Cimarron, la Maña o el Dyango a complicades obres barroques de corda i cant líric. També hi ha la possibilitat que aquest salt no sigui tal i simplement els humans ens adaptem al que ens donen. Però després d'escoltar l'Ainoha Arteta en un claustre mil·lenari, qui torna a allò de «per la llum del teu mirar» amb algun gall. I com sempre, a Manresa acabaran l'agost i tancaran el període de vacances amb la seva festa major, el castell de focs i munyint el que queda d'any amb allò de la capital de la cultura. No ho resistiré.