Quim Torra va sortir content de la Moncloa perquè es va poder explicar. Es veu que només pretenia això. No és un objectiu gaire ambiciós. Segons va dir ahir, va dedicar el 90 % del temps de la trobada a explicar l'autodeterminació a Sánchez, com si aquest no tingués informació de sobres al respecte i com si existís alguna possibilitat de fer canviar la seva posició. No hi era i no hi serà en els temps immediats.

Torra diu que no va anar a la Moncloa amb una agenda autonòmica, sinó a parlar de fer efectius el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració del 27 d'octubre. Per tant, cal entendre que la reactivació de les comissions bilaterals, l'aixecament de la suspensió de les lleis socials catalanes, el compliment dels compromisos en infraestructures, tots els progressos apuntats per la vicepresidenta Carmen Calvo després de la reunió, van ser iniciativa de la part espanyola. Torra no havia anat a demanar això, però va ser això el que va obtenir, encara que doni més importància al fet d'haver-se pogut explicar sobre la independència, desmentint per una vegada el justificat convenciment que «a Madrid ni tan sols ens escolten». Sánchez escolta sense concedir: una novetat que desconcerta els talibans, per als quals el fet de parlar ja és una traïció.

A Moncloa actuen segons la tesi que una part de l'independentisme no és de roca sòlida sinó d'al·luvió, format per gent que ha desesperat d'aconseguir la millora de l'autogovern per altres vies, però que abandonarà el programa de màxims si el govern Sánchez ofereix progressos sensibles en aquest camp. Pensen que així poden fer recular el secessionisme fins entre el 25% i el 30% de l'electorat, de manera que passaria de greu amenaça a simple problema. Però aquest moviment no és viable sense un partit moderat d'obediència catalana que inclogui la independència en la seva mitologia però no en la seva praxi. Un partit que caldria teixir amb vímets que ara es troben bàsicament a dins d'Esquerra i al PDeCAT, però que si finalment és engendrat, no naixerà sense dolor.

De moment, el jutge Llarena ha decidit la suspensió provisional en el càrrec de sis diputats processats i ho ha notificat al Parlament perquè actuï en conseqüència. La cambra catalana s'enfronta a una altra decisió en què haurà d'optar entre la dignitat de l'arriscada desobediència i l'eficàcia del pragmatisme que permet legislar i governar autonòmicament.