Manresa buscava ser un referent en les propostes d'Universitats d'Estiu i tenia l'aspiració de viure un èxit en la primera universitat de Prada a l'exterior. Ser subseu de la convocatòria històrica del Conflent havia de generar, semblava a priori, un cert entusiasme per escoltar els professors de juliol. La inscripció ha estat d'una vuitantena de persones durant tots els dies. Els actes gratuïts han tingut més seguiment. Potser no es pot parlar de fracàs, però segur que el balanç no permet afirmar que s'ha trobat un model per poder continuar l'esperit de Prada. Deien ahir els organitzadors que Manresa no és Prada i que caldrà revisar i analitzar l'experiència de la capital del Bages per poder pensar en una segona edició. Caldrà. Organitzar aquesta edició de la Universitat Catalana d'Estiu ha tingut un cost per a l'Ajuntament de 50.000 euros. Si es fes una proposta de futur, caldria pensar en una Universitat de Manresa més que no pas esperar que l'esperit de Prada s'instal·li al Bages.
