El jutge Llarena ha dictat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, tal com li permet la llei. Però, més acostumat a sentenciar causes que a instruir-les, Llarena ha ofert una nova mostra de creativitat. Avançant-se als possibles arguments d'un possible recurs, la seva interlocutòria afirma la necessitat de mantenir les aritmètiques parlamentàries sorgides de les urnes, i suggereix que els diputats suspesos siguin substituïts per altres només mentre duri la suspensió. Aquesta mecànica no és ni al reglament del Parlament, ni a l'Estatut de Catalunya, ni a la llei electoral, ni enlloc. Un diputat només és substituït quan plega, i no hi ha marxa enrere. Encara més: amb la seva solució, Llarena desafia l'article de l'Estatut que prohibeix el mandat imperatiu dels diputats, fet que converteix en voluntària la disciplina de grup i l'aritmètica parlamentària. Amb tot plegat, les consideracions de l'instructor faciliten arguments per impugnar la resolució.
Una part del Parlament vol fer cas omís a les suspensions amb l'argument que la cambra és sobirana, és a dir, que no la mana ningú i que no obeeix més llei que la seva, dues característiques de la sobirania. Seguint aquest mateix criteri, els dies 6 i 8 de setembre va aprovar les lleis del Referèndum i Fundacional de la República. El Tribunal Constitucional les va suspendre, però, insistint en el concepte de sobirania, van ser igualment aplicades els dies 1 i 27 d'octubre, amb les conseqüències per tots conegudes, malgrat que no tothom les interpreta de la mateixa manera. Ara, però, en el bloc independentista hi ha alguns dubtes. L'ombra dels presos i els exiliats impulsa i frena al mateix temps.
Mentrestant s'està produint un episodi alliçonador sobre la querella presentada contra Llarena als tribunals de Bèlgica. Resulta que el poder judicial espanyol (en la persona del president del Consell General) ha demanat al poder executiu espanyol (en la persona del ministre d'Exteriors, Josep Borrell) que pressioni el poder executiu de Bèlgica per tal que aquest, al seu torn, faci pressió sobre el poder judicial belga a favor del jutge espanyol. I el cas és que el ministre espa-nyol ha acceptat fer de noi dels encàrrecs. Un episodi alliçonador sobre la separació de poders, protagonitzada pels que més sovint es queixen d'interferències. Cal preguntar-se què pensaran els jutges belgues si el seu govern els passa l'encàrrec del Govern espanyol.
