Al segle XXI parlar de capitalitat tal com s'ha fet al llarg de la història és un error. En l'època del big data, de les telecomunicacions i de la globalització és poc profitós pensar en models de ciutat a partir del pes que aporti el funcionariat i la burocràcia. A curt termini l'administració pública ha de ser, bàsicament, digital. Més àgil i més reduïda. I dic a curt termini més per il·lusió que no pas per indicis racionals. Les capitals les hem de construir les persones des de la base. Al món hi ha moltes capitals oficials que no han superat mai el llistó de ser simples caus administratius i de càrrecs inútils.
La nova Manresa és i serà en el futur la capital si ho volen els seus ciutadans, les seves entitats i els seus dirigents públics i privats. No és necessari que cap conseller, ni cap president de la Generalitat dicti i beneeixi una capitalitat que es guanya d'una forma natural, en el seu dia a dia. No cal que ens inventem nous càrrecs, ni noves institucions públiques.
Si a Manresa tenim un sistema i uns equipaments sanitaris de primera divisió és perquè hi ha hagut persones que han cregut i s'han conjurat en un projecte ambiciós que encara té recorregut. Si tenim un equip de bàsquet a la màxima categoria és perquè la ciutat i la comarca està amarada d'aquest esport des de fa dècades i dècades. Si tenim mitjans de comunicació d'important abast ter-ritorial i notable penetració és per vocació de servei, per professionalitat i per creure que hi ha un espai geogràfic i social amb molt per compartir. Si tenim un eix Transversal desdoblat és perquè hem estat capaços de reivindicar i aconseguir una carretera que uneix Lleida amb Girona que ens situa al centre del país a partir d'un concepte encara vigent que és el de reequilibri territorial. Si tenim empreses que exporten arreu del món, moltes altament qualificades, és perquè disposem de ter-reny industrial, gent preparada i que creu en el potencial del territori. Si tenim un barri antic de Manresa que ara ja esdevé un punt d'atracció d'oci i gastronomia és per l'empenta i ganes de girar la truita de gent, especialment jove, que pensa que aquells car-rers i places tenen un encant que encara hi ha persones i polítics que no volen veure. Si tenim un teatre que atrau espectacles de gran nivell és perquè hi ha hagut gent que durant anys s'ha arremangat, no s'ha mirat el melic i ha tingut una visió de país. Si tenim un palau de justícia nou i amb àmplies competències és perquè som hereus d'una tradició que tenen poques ciutats del nostre país. Si tenim conservatoris i escoles de música i teatre és perquè l'interès per les arts apassiona i som capaços de ser un dels grans planters d'artistes del país. Si Manresa és ciutat universitària és perquè les nostres institucions locals i els nostres professionals han volgut créixer i ser pol d'atracció d'estudiants que pensen que la ciutat els ofereix allò que necessiten. Si molt sovint som notícia per fets solidaris de relleu és per la capacitat de teixir una xarxa d'entitats i moviments associatius amb tot tipus de capacitats de fer costat als que més ho necessiten.
Som i serem capital per aquestes i moltes més coses. També és evident que tenim mancances, algunes estructurals, com la millora de les comunicacions, sobretot les ferroviàries. Avançarem en aquells temes en què anem coixos si persistim i si som capaços de no defallir. Cal treballar amb tenacitat i discreció, i quan calgui haurem d'alçar la veu perquè ningú no s'oblidi que al centre del país hi ha un territori emergent i que és capital perquè ho hem volgut els ciutadans.
