13 de juliol de 2018
13.07.2018

honra sense vaixells

Quan l'honra d'Espanya està en joc, els Méndez Núñez (honra sense vaixells) de l'executiu, el legislatiu i el judicial estan disposats a suportar amb orgull el menyspreu dels tradicionals enemics d'Espanya

12.07.2018 | 23:45

S'atribueix a Casto Méndez Núñez, contraalmirall de la Marina de Guerra espanyola i cap de l'esquadra amb què el Regne d'Espanya va enfrontar-se a diverses repúbliques sud-americanes del Pacífic, al segle XIX, la frase «val més honra sense vaixells que vaixells sense honra», com a justificació de la seva insistència a plantejar una batalla de mal pronòstic davant un enemic superior. En l'afer de l'extradició de Puigdemont i de les decisions contràries del corresponent tribunal alemany, una part de la política espanyola s'està comportant igual que aquell militar, considerat un heroi a venerar tot i el resultat incert d'una guerra sense sentit, que no va ser beneficiosa per a ningú.

Esteban González Pons, president del grup del PP espanyol al Parlament Europeu, s'ha disfressat de Méndez Núñez i ha reaccionat a la decisió del tribunal alemany apuntant que l'honor està per damunt de tot i es defensa, si cal, cremant els vaixells que facin falta. En resposta a la que considera una mena d'ofensa dels magistrats de Schleswig-Holstein, el polític, prou conegut per la seva afició als estirabots, ha proposat que l'Estat espanyol suspengui l'aplicació dels acords de Schengen «mentre no s'aclareix si les euroordres serveixen d'alguna cosa». Els acords de Schengen han eliminat els controls de persones a les fronteres entre els estats signants, que són quasi tots els de la UE i alguns veïns no membres de la Unió, com Suïssa o Noruega. Els estats poden «sortir» temporalment dels acords per raons de seguretat, restablir els controls fronterers i demanar el passaport a tothom que entri o que surti. González Pons ve a dir que si l'Estat espanyol no es pot refiar dels jutges alemanys, haurà de vigilar que els «dolents» com Puigdemont no travessin la frontera. Però això se li acudeix el dia 11 de juliol, en l'inici de les setmanes més intenses de la productiva invasió turística del territori espanyol. Milions de visitants, molts d'ells procedents d'altres països Schengen per als quals és una benedicció no haver de passar controls empipadors.

A banda, hi ha la qüestió de la imatge que presentaria el Regne d'Espanya a Europa si adoptés una mesura que sembla més pròpia d'una criatura emmarranada que d'uns governants seriosos. Però quan l'honra d'Espanya està en joc, els Méndez Núñez de l'executiu, el legislatiu i el judicial estan disposats a suportar amb orgull el menyspreu dels tradicionals enemics d'Espanya. Què saben, ells?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook