La justícia alemanya veu que, segons el que li expliquen els jutges espanyols, Puigdemont hauria de ser jutjat per un suposat delicte de malversació de diner públic. Suposadament, segons la informació que la Justícia espanyola ha facilitat als seus homònims alemanys, hauria usat diner públic per a un interès no legal com era muntar un referèndum. I segons els alemanys, els judicis són per jutjar. Els mateixos magistrats han dit que no veuen cap altre tipus de delicte punible, i, per tant, el president Puigdemont no podria ser jutjat per rebel·lió ni sedició. Tot i que el jutge amb més càrrec de la justícia espanyola ho mantingui (Llarena), a la resta d'Europa no veuen el delicte per enlloc. Puigdemont és a l'exili, defensant els seus interessos des d'altres països on hi ha més independència judicial que sota el llençol de la rojigualda i un sentiment més sa de democràcia, però, i la resta d'exiliats? I la resta de representants públics empresonats? I, sobretot, els Jordis? Com es justifica avui que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez siguin a la presó? De fet, aquest és el problema, que la reclusió no era una decisió justificada, era un dictat polític. Que el polític necessitava la connivència de la justícia; que la justícia va haver d'inventar la història; i que quan el fonament és tan imaginari, algun extern et pot fer despertar. «Invents i altres contes», ho podríem titular.
