Tothom critica Trump, i a Europa, on polítics de primera fila prenen decisions tant o més aberrants, els ciutadans no s'escandalitzen. No s'hi val a dir que són problemes d'altres països. La globalització ha fet, precisament, que l'espai comú de la ciutadania vagi més enllà dels estats i que Europa sigui un afer en què tots estem implicats. A l'elit politicoeconòmica europea, els que tenen la paella pel mànec sense el beneplàcit de la ciutadania, no li ha importat fer caure governs que posaven en dubte les directrius econòmiques dictades des de Frankfurt (erròniament parlem de Brussel·les). Grècia i Itàlia en són l'exemple. Però no mouen ni un dit quan governs ultres apliquen polítiques que ataquen la democràcia. Polònia experimenta un retrocés preocupant en drets i llibertats; a Hongria, on es barra el pas a immigrants, fa poc es va suspendre el musical Billy Eliot perquè, deien, incitava a l'homosexualitat; els governants ultres d'Àustria volen controlar la lliure circulació de persones, i ara Itàlia és notícia per decisions similars. Hem de partir de la base que la sobirania, l'efectiva i real -no la jurídica-, ja no està en mans dels estats sinó d'Europa, i és un imperatiu crear un sistema europeu en què les elits estiguin controlades pels ciutadans que, ben informats i inspirats pels valors democràtics, elegeixin governants compromesos amb el benestar i la llibertat.
