Recordo quan el guru mediàtic Xavier Sala i Martín va deixar anar aquesta perla: «Als Estats Units tots els estudiants volen ser empresaris. Aquí, el millor orgasme per a una mare és quan als 16 anys la seva filla aconsegueix entrar a la Caixa de Manresa i ja està col·locada per a tota la vida». Era quan començava la crisi econòmica que alguns li criticaven que no l'havia vist a venir i ell responia que era un expert a avaluar l'economia i no en boles de cristall per endevinar el futur. Pel que fa al futur de Caixa Manresa, queda clar que no, perquè aquella frase la va pronunciar el desembre del 2008 i un any i mig després Caixa Manresa desapareixia. Ràpid, polèmic, provocador, l'economista va omplir dimarts la Sala Gran del Kursaal de Manresa amb la conferència «La invasió dels robots intel·ligents», en la quals va fer xalar el públic enfilant fet rere fet fins a dibuixar interessantíssims itineraris històrics sobre innovació que arribaven a una actualitat on la gran incògnita és l'impacte que tindrà la intel·ligència artificial. Quan les màquines poden substituir braços i ments toca redefinir la humanitat i adaptar-la a les parcel·les que quedin fora de l'abast dels robots intel·ligents. Una parcel·la que pot ser progressivament minvant excepte que optem per passar al contraatac i robotitzar-nos nosaltres fent servir la coneguda màxima de si no els pots vèncer uneix-te a ells.
