Fa unes dècades, quan la religió ho impregnava tot i era font d'imatges i locucions, es va donar el nom de «les tres maries» a tres assignatures de l'ensenyament obligatori que, a parer dels estudiants, no aportaven cap coneixement significatiu i es consideraven fàcils de superar. L'expressió «les tres maries» ve del nom popular donat a les tres dones que van ser a prop del Calvari quan van crucificar Jesús i que després van voler adobar el cos amb olis i perfums al sepulcre, moment en què el van trobar buit i un àngel els va dir que havia ressuscitat.

L'aplicació del terme a les assignatures cal atribuir-lo al fet que també eren tres, al paper secundari que tenien les dones als evangelis i les matèries al currículum, i que una d'elles era justament la de religió. Les altres dues eren la gimnàstica (oficialment, educació física) i la Formación del Espíritu Nacional, o FEN, que era la classe d'adoctrinament en els principis polítics que envernissaven el gran absurd del franquisme. La FEN la impartien falangistes de carnet i manual, i també n'hi havia molts ensenyant gimnàstica sense treure's l'americana; pel que fa a la religió, era cosa dels capellans. S'entén que, en aquells anys, religió significava catòlica. Pocs alumnes donaven cap importància a cap de les tres assignatures, si bé els interessats a acumular bones notes miraven d'esmerçar-s'hi una miqueta, ja que amb poc esforç s'assolien notables i excel·lents.

La gimnàstica es continua impartint. La FEN va canviar de nom els darrers anys del franquisme i va acabar desapareixent. Anys més tard es va crear l'assignatura d'Educación para la Ciudadanía y los Derechos Humanos (EpC), implantada en temps de Rodríguez Zapatero i eliminada pels governs Rajoy. La religió va passar a ser optativa, però amb Rajoy i Wert els que no la triessin havien d'estudiar «valors». Ara la nova ministra d'Educació, Isabel Celaá, pretén que la religió no compti a la nota de curs, i que els «valors cívics» siguin una matèria obligatòria per a tothom.

Al capdavall continuaran sent maries com les de fa mig segle, mentre els polítics discuteixen sobre «adoctrinaments». ¿Se'ls ha acudit que la religió és un tema privat i qui vulgui que porti el nen a catequesi, i que els valors ètics i cívics haurien d'impregnar totes les assignatures? No s'hauria de parlar de valors en relació amb els continguts de socials, de naturals i, no cal dir, de literatura?