Les xifres a vegades són clares. Olvan té un pressupost anual d'uns 900.000 euros i un endeutament a final del 2016 de 300.000 euros. Una capacitat de reducció d'aquest deute petit, segons es demostra dels exercicis dels darrers anys. I té una inversió pendent de realitzar que és tan gran com tot el deute: ha d'invertir 300.000 euros en un edifici de serveis del polígon que hauria d'acollir, entre d'altres, els servei del departament d'Agricultura al Berguedà. És evident que Olvan no pot fer créixer el seu endeutament, i encara menys en els nivells que li exigiria aquesta infraestuctura. És evident que aquest Ajuntament, o un ajuntament d'un poble de les dimensions d'Olvan (amb una formació socioeconòmica de caràcter molt rural i al voltant de 250 habitants), no hauria d'assumir obres de l'abast del centre d'activitats del polígon. De la mateixa manera, quan s'inicia un projecte de construcció com el d'aquest centre hauria de ser previst i compromès el finançament complet. D'altra banda, la comarca necessita activar aquesta zona industrial que es va presentar com una gran esperança per a la comarca i que a l'hora de la veritat té totes les parcel·les buides. Aquest polígon, portal del Berguedà, necessita la col·laboració institucional per aclarir qui paga què. PDeCAT i ERC ahir van demostrar que no tenen, ara, la millor sintonia. Però que es posin d'acord per Olvan.