I si aquell dissabte 18 de juliol del 1994 la línia de Fecsa d'Aguilar no hagués espurnejat? I si el diumenge no s'hagués permès que el foc rebrotés? I si haguéssim tingut més mitjans aeris i terrestres de bombers a disposició? I si haguéssim actuat en un primer moment per evitar grans masses de foc? I si haguéssim tingut els boscos en millors condicions? Segur que ara, 20 anys després, no estaríem parlant d'un incendi forestal que és un dels pitjors, dels més grans, en la història del país. «L'i si...», però, serveix només per veure com s'ha avançat en matèria de previsió (queda feina per fer) i extinció dels incendis forestals. Avui tenim més eines, estem més ben preparats en l'extinció, estem més organitzats i, sobretot, fa ja molts anys que el cos de Bombers i els dirigents polítics que en tenen la responsabilitat tenen l'obsessió d'actuar amb rapidesa per evitar que els focs es facin grans. La condició dels boscos i la reproducció de situacions meteorològiques extremes no permeten aixecar la guàrdia. Amatents!