Un nou gir en les conseqüències de l'1-O: el Tribunal Suprem ha suspès totes les euroordres que tenia perquè diversos països lliuressin a la justícia espanyola els polítics catalans que van marxar per evitar la presó. La decisió, com a resposta a les restriccions que havien imposat els jutges alemanys, que havien indicat que Puigdemont només seria retornat si se'l jutjava per un tema de malversació (un tema menor respecte de les acusacions que s'imputen al president i consellers del Govern anterior), permet obrir una ampolla de cava (una i prou), permet explicar una nova derrota del sistema judicial espanyol (i generalitzant, de l'Estat), però passades aquestes alegries del moment, no resol res. Puigdemont i els consellers es podran moure per Europa, però no podran posar els peus a l'Estat espanyol, perquè aquí sí que quedarien desprotegits. Ara sí que tenen la condemna de l'exili, que dura 20 anys. Enfadat com està el jutge pels seus fracassos reiterats, es tanquen les esperances perquè els detinguts a les presons tinguin una millor situació (una llbertat provisional) o que es faci un arxivament de la causa. És cert, Europa ha dictat una sentència popular contra l'acció policial de l'1-O, contra la repressió, contra l'antidemocràcia, però 9 polítics són avui a la presó i els exiliats no poden tornar al seu país. Per la llibertat de tots queda feina per fer.