El president del partit havia estat alcalde de Fonollosa, i entre els seus col·laboradors destaca la presència de molts polítics del que es podria considerar el territori «comarques». Barcelona, la ciutat que havia aportat la major part de líders, perd pes. Però no és una pèrdua o un relleu territorial, només, sinó que es tracta de dos relleus més: un de generacional, i un altre de cognoms. Aquelles famílies barcelonines que havien dominat durant anys a Convergència han anat perdent pes fins a produir-se el relleu. David Bonvehí, del cor de Catalunya, encapçala aquest nou estol d'alcaldes i líders polítics de diferents punts del territori que ara governen el PDeCAT, sentint-se encara molt convergents i mirant la Crida puigdemoniana per al futur. Veure només aquest canvi ens oferiria una imatge desenfocada de la realitat. El cop de puny sobre la taula de Puigdemont és provocar la renúncia de Marta Pascal, que tenia com a pecat ser la inductora del vot del PDeCAT al Congrés al costat del PSOE per descavalcar Rajoy. Puigdemont no n'era partidari, però el problema no és la decisió, sinó el fet d'haver-la pres sense consens. La presència de Bonvehí és posar a la cúpula del partit una persona de la màxima confiança de Puigdemont, donar les regnes del partit a un home que dinava amb ell, molt sovint, al Parlament. Pascal era el fil que els unia a Artur Mas.
