Fa quatre dies, a la Catalunya Central, d'Aguilar fins a Solsona passant per Cardona, recordàvem com un incendi forestal, fa 20 anys, es va cruspir d'una glopada 27.000 hectàrees de bosc. Aquests dies veiem com els mitjans de comunicació mostren imatges esfereïdores de Grècia. Potser les conseqüències en el medi natural seran similars a les que es van viure a Catalunya, però en qualsevol cas, la tragèdia en nombre de víctimes humanes és tan dramàtica que no permet comparar en magnituds. Recordant els nostres focs de fa 20 anys, el que aleshores era cap dels Bombers, Josep Arola, es lamentava, sobretot, de la manca de mitjans en aquells moments i d'haver permès la revifada de les flames amb la marinada de primera hora de la tarda de l'endemà, quan tothom estava amb la guàrdia baixa. Però també destacava que d'aquells incendis (i d'altres anteriors, com els del 94 del Bages i el Berguedà, i posteriors) el país n'havia pres nota i havia fet, com a mínim parcialment, els deures. En condicions extremes d'humitat, temperatura i vent, i més si es ve d'una etapa de sequera, es fa molt difícil controlar un incendi. Per això és vital tenir bombers i equips d'emergència millor formats, conèixer molt bé el territori i tenir identificats els perills, i, sobretot, actuar quan el foc no s'ha fet gran, quan la combustió no el fa inabastable. És el primer dels manaments de la lluita contra el foc.
