La primera conseqüència directa i visible de la renúncia del jutge Pablo Llarena a l'euroordre d'extradició del president Puigdemont va ser la seva multitudinària conferència de premsa a Berlín, davant la majoria dels mitjans de comunicació alemanys i internacionals. Tal com ha passat fins ara, el president i els altres polítics catalans a l'exili s'han sabut moure amb habilitat en l'àmbit de la comunicació i continuen guanyant, amb molta diferència, la batalla de la informació. En canvi, l'Estat espanyol segueix tenint insalvables dificultats per mantenir a l'exterior un relat lògic i creïble sobre la qüestió catalana. Aquest dimecres mateix a Berlín, un Puigdemont convincent caracteritzava el procés català amb tres arguments que són imbatibles a Europa: absència de violència, voluntat de diàleg i defensa radical de la democràcia i dels vots per solucionar el conflicte. I recordava que, si més no fins ara, l'Estat s'hi ha oposat amb repressió policíaca i institucional, tancament absolut al diàleg i negativa radical a deixar exercir el dret a l'autodeterminació i a pactar un referèndum semblant al que es va fer a Escòcia o al Quebec.

Una altra conseqüència del fracàs jurídic de Llarena és el retorn immediat de Carles Puigdemont a Waterloo, prop de Brussel·les, on s'ha situat el Consell de la República, un òrgan impulsor del procés d'independència i sobretot de la seva internacionalització. Aquest Consell de la República representa un nou maldecap per al govern espanyol del PSOE, perquè no podrà aturar-lo ni contrarestar fàcilment la seva actuació. Es gira feina al ministre Borrell, que ja ha enviat als cònsols estrangers a Barcelona un memoràndum per explicar-los quina és, segons ell, «la realitat» de Catalunya, en contra del que els va explicar el president Torra fa pocs dies. Cal suposar que d'ara endavant veurem sovint aquest tipus de batalles dialèctiques.

I encara més perquè el PSOE tindrà sempre al damunt el corcó del PP i de Ciutadans intentant treure profit del tema català. De fet, Pablo Casado, el nou president del PP, s'acaba d'estrenar plantejant dues mesures estrella. Diu que la primera iniciativa que proposarà al Congrés de Diputats serà incorporar al codi penal dos nous delictes: la «sedició impròpia», per imputar als que treballen per la separació d'una part de l'Estat encara que no hi hagi violència, i la «convocatòria il·legal de referèndums», per tal que el PSOE no pugui caure mai en la temptació de negociar la celebració d'un referèndum a Catalunya. Tot gira, doncs, sobre el mateix tema perquè atacar frontalment l'independentisme té dos efectes extraordinaris: d'una banda dona vots i de l'altra fa oblidar les múltiples causes que els populars tenen obertes por corrupció. I d'això es refia el PP per recuperar el poder a les properes eleccions generals, amb l'ajut, de moment imprescindible, d'Albert Rivera. Ho podrà impedir Pedro Sánchez? No, sense més valentia política que fins ara. No, si el PSOE és incapaç de propugnar la república, la seva, la de l'Estat espanyol. I encara menys si es dedica a impedir la república catalana, que tard o d'hora, sens dubte, s'acabarà implantant.