«La justícia ha de ser humana», em va dir fa poc una jutgessa després de relatar-me un episodi que va viure durant la carrera de Dret, quan un professor va plantejar als alumnes aquest cas imaginari: una mare s'adorm amb el nadó als braços, amb la mala fortuna que un braç li acaba provocant la mort per asfíxia. Quina sentència dictarien els alumnes? La majoria la va condemnar per homicidi imprudent. «Jo la vaig absoldre. No té prou pena d'haver causat la mort del fill, que a més li hem d'afegir una altra pena? La justícia ha de ser humana!», em deia la jutge. Per absoldre-la, va haver d'interpretar la llei al seu favor (al·legant que la mort va ser fortuïta i inesperada). He recordat la seva reflexió en escoltar aquesta setmana Pablo Llarena defensant que els jutges han de tenir ideologia per poder interpretar la llei. Però no és pas el mateix interpretar el Codi Penal de forma humanitària que fer-ho per satisfer la teva pròpia ideologia. Mai un jutge no hauria de retorçar la llei, com fa ell, per complaure un pensament polític. Llarena s'ha inventat uns delictes inexistents, basant-se en una violència inexistent, per satisfer el seu ànim de venjança i d'escarment. Ha creat presos polítics i està fent molt de mal. Algun dia haurà de passar molta vergonya. I no només ell. Sinó tots els poders de l'Estat espanyol que, aplaudint-lo o callant, en són còmplices.
