Un fenomen curiós de l'estiu és que altera la percepció de la distància en els cervells humans poc desenvolupats. Al mar es nota molt. Per exemple, la normativa diu que les embarcacions (sobretot, les de tonatges importants) no poden navegar a menys de cinquanta metres de la costa ni poden fer-ho per les badies a més de tres nusos de velocitat. Però els creuers tipus DofíJet que fan negoci a la Costa Brava portant turistes amunt i avall ho entenen al revés: als pilots se'ls fica al cap que no poden navegar a més de cinquanta metres de la costa ni acostar-se a avarar a les platges a menys de tres nusos de velocitat. O sigui: amb el canvi del menys pel més es veuen impel·lits per llei a encarar la sorra a tota màquina i a vorejar la costa arran de les petites embarcacions, els caiacs, els nedadors o els pescadors submarins, posant els musclos per corbata a tothom i prescindint de si poden fer sotsobrar famílies i criatures. I no són els únics: els pescadors professionals o aficionats que calen palangres confonen l'obligació de fer-ho a més de cent metres de la costa i creuen que estan obligats a fer-ho a menys de cent metres, ben a prop del penya-segat. Així, els pobres se senten impel·lits a devastar criminalment el fons on hauria de poder créixer el peix petit. És una pena: no eren a casa el dia que a Barrio Sésamo explicaven el concepte de distància. I els governs, banda d'inútils, els deixen fer.
