No hi ha cap altra dialèctica admissible que la dialèctica dels punys i de les pistoles quan s'ofèn la justícia o la pàtria», diu el discurs fundacional de Falange Española pronunciat per José Antonio Primo de Rivera al Teatro de la Comedia de Madrid, el 29 d'octubre del 1933. Les pistoles no han aparegut (encara), però la dialèctica dels punys la tenen molt clara els ultres que cometen heroïcitats com la de fa pocs dies a la plaça Onze de Setembre de Manresa, quan després de despenjar l'estelada van agredir els independentistes que l'havien tornat a hissar, o la de fa unes setmanes a la proximitat de Lledoners, quan la víctima va ser una persona que els increpava per retirar llaços grocs. Una activitat, la de «netejar» l'espai públic de llaços grocs, a la qual encoratja el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, mentre la nova portaveu del PP al Congrés, la penedesenca Dolors Montserrat, anuncia una proposta legislativa perquè mai més cap estelada pugui onejar al centre d'una plaça catalana, digui el que digui el seu Ajuntament.

No manca qui insisteix a provar de convèncer els de la dialèctica dels punys. Les intencions són bones, però segurament és una pèrdua de temps. Que mil persones es manifestin pel centre de Manresa tant se'ls en dona, igual que si són deu mil o els trenta mil d'octubre. Més aviat cal imaginar-se'ls rient i brindant en veure les imatges de la protesta, satisfets del seu poder i de la impotència dels altres. Es manifesten, i què més? Demà hi haurà una altra enganxada i els dels punys venceran encara que no convencin, si no és que la justícia es posa les piles amb l'ajuda dels investigadors policials. Fins al present, l'acció combinada de les forces de l'ordre i de les togues en el «conflicte català» ha causat un fort escarment en un dels costats, i no és el dels despenjadors d'estelades ni el dels netejadors de creus i llaços grocs, que interpreten com un aval el discurs de Rivera i Montserrat, encara que aquests parlin en termes d'accions legals i no de bretolades.

Els de la dialèctica dels punys no cessaran en les seves accions mentre tinguin discursos als quals aferrar-se amb permís o sense, i mentre estiguin envaïts per un sentiment d'impunitat. Protestes i manifestacions no els afectaran. Les seves agressions cessaran el dia en què se'ls girin en contra i siguin castigades amb rapidesa. Pels tribunals gràcies a l'acció eficaç de la policia, naturalment.