Anys enrere, els banyistes sortien de la platja amb la sorra fent nosa als peus i se la treien en la primera font que trobaven, encara que fos plantant la llesca al lloc previst per posar-hi la boca i fer el traguet. Era lleig. A molts llocs encara passa, però a Catalunya aquesta postal ha estat liquidada per l'arribada de les dutxes a les platges. Els ajuntaments, detectant encertadament que els ciutadans honrats no es volen emportar a casa un mineral que és de propietat pública, han posat de moda un model específic de dutxa que porta un doll a cada banda i, al mig, un altre de més baix pensat específicament per als peus. Semblava un encert, però s'ha convertit en un problema. Perquè molts banyistes rebutgen les dutxes normals per no esquitxar-se gens ni mica, fan cua fins que poden accedir al doll inferior i fan nosa als qui voldrien dutxar-se sencers mentre ells aborden meticulosament la seva neteja interdigital deixant caure el raig ara a una banda, ara a l'altra, ara un taló, ara l'altre, ara una xancleta, ara l'altra, i finalment obren molt els dits per facilitar-hi la circulació de l'aigua, perden l'equilibri, posen el peu a terra, s'embruten i, horror, tornen a començar. Tanta fòbia a la sorreta munta unes cues monumentals. No caldria. Una baleiada ràpida és suficient. Uns granets d'areneta no maten ningú. En canvi, esperar mitja hora amb el sol al cap pot provocar nervis i cops de calor. La Generalitat hauria de dedicar-hi una campanya del 112.
