No és possible que hi hagi papers per a tothom», va dir diumenge a Àvila Pablo Casado, el nou líder ultra del PP joseantonitzat. Casado creu que en la cosa de la immigració «no hi cap la demagògia», i afegia que «a nosaltres [els que pensen com Casado, s´entén] també ens desagrada veure aquestes imatges, però crec que hem de ser responsables i no ser populistes». D´acord. Prou populisme, tenint en compte, però, que si s´acaba el populisme ens quedem avui sense política. Amb reserves, acceptem-ho. Amb tot, Casado, que presumeix dels èxits del PP en matèria immigratòria (durant els anys 90, assegura, la immigració va ser «ordenada, legal i en igualtat de drets i obligacions» i «no hi va haver guetos»!), s´oblida de recordar que el govern de Rajoy va ser condemnat per no complir els acords europeus de repartiment de refugiats o per anul·lar els fons en matèria d´integració de migrants; que més de 32.000 pers0ones estarien esperant encara per resoldre la seva situació d´asil; i que els processos de nacionalització amb persones arrelades ja a Espanya s´han reduït el 70%, segons denuncia l´associació Red Española de Inmigración. Casado creu que s´ha de dir la «veritat» als espanyols, encara que sigui «políticament incorrecte». Doncs, sí: i la veritat és que Casado és cosí germà de Salvini, Le Pen i Orban. Benvinguts al passat. (O al futur).
