Avorrir-se està mal vist avui en dia. Ara que és època de vacances i que es podria aprofitar per això, per avorrir-se mínimament i vagarejar una mica perquè es té més estones per fer-ho, ens entestem sovint a continuar amb el neguit de les presses, a aprofitar qualsevol moment per fer alguna cosa de profit no fos cas que ens envaís aquella desagradable sensació de perdre el temps. Com la resta de l´any, vaja. Eines digitals ens aconsellen, per exemple, com visitar una gran ciutat en 36 hores o com no perdre´ns les millors peces d´un museu si només tenim una hora per visitar-lo. Fer les coses pausadament, meditar-les, estirar-se al sofà una estona sense cap objectiu concret, aturar-se o reflexionar sembla que ja no sigui d´aquest món ni per vacances. Un món on fins i tot s´ha de decretar per llei, com a França, que els treballadors tenen dret a a desconnectar de la feina i que no els truquin els seus caps o els hi enviïn missatges al mòbil fora de l´horari laboral. Ara el que es porta és la cultura de l´esforç, l´emprenedoria i el no parar. Quan de fet s´han escrit força elogis a la peresa. Si ens donessin més temps lliure seríem més feliços, va reflexionar el filòsof Betrand Rusell. No la va encertar. Passaria el contrari. Caldria esperar que el temps sobre el qual va cavil·lar Russell li acabi donant la raó. Però la raó és tossuda i la peresa no està de moda.