Fa mesos, i fins i tot anys, que es parla d'immigració. Potser ara amb més ressò mediàtic pel cas dels refugiats, d'aquelles persones que surten, sense cap garantia, d'uns països en guerra, però també d'aquelles que volen millorar una molt deficient qualitat de vida que tenen a casa seva, pensant que Europa és la solució, quan el vell continent està demostrant que no està, o no vol estar, preparat per a l'arribada massiva d'immigrants. En l'actualitat sembla, més que mai, que la posició dels polítics és més marcada (ningú ja no s'amaga de dir el que pensa). En gran manera aquells que tenen idees d'orientació dretana, com el cas del ministre d'Interior italià, Matteo Salvani, que posa tots els impediments possibles al desembarcament de gent vinguda, sobretot, de l'Àfrica des d'Itàlia. També a Espanya, el nou líder del Partit Popular, Pablo Casado, i el de Ciudadanos, Albert Rivera, s'han pronunciat més o menys en la mateixa línia, fins al punt que hi ha sectors de la societat espanyola que ja han titllat aquests dos polítics de racistes i xenòfobs, com també ho ha fet algun representant de l'actual Govern socialista. Un partit, el PSOE, que s'ha trobat el problema al davant els dar-rers dies.

Tant se val si ets de dretes, d'esquerres o de centre, o fins i tot apolític. No sembla que hi hagi una vareta màgica per solucionar un problema que cada cop es fa més gran perquè l'efecte crida existeix, encara que no tothom qui ve troba el paradís a Europa. És una crisi humanitària en tota regla. Sense aprofundir ni entrar en detalls, potser la manera de solucionar-ho, encara que utòpica, seria aconseguir que aquesta gent que vol venir a Europa, almenys de forma majoritària, no tingués necessitat de fer-ho. Això vol dir que les grans potències mundials haurien de donar suport als països més pobres. Això no ha passat mai, ni res fa pensar que pugui passar en un futur proper, tenint en compte els interessos econòmics que hi ha arreu del món. Si, per tant, això no és possible, i no es pot evitar l'arribada constant d'immigrants, cal una política conjunta i consensuada de la Unió Europea; que ningú no tiri pilotes fora, ho dic pensant en aquells països als quals no els afecta tant directament el problema. Qui més gent rep de fora, més ajuts i recursos ha de tenir per fer, almenys, una acollida digna. Després també s'ha d'estudiar què cal fer amb aquestes persones, quin futur els ha de donar Europa, si quedar-se-les o tornar-les a casa seva.