Aquest article ja l'he escrit abans, diverses vegades, però com que el tema no passa de moda, hi insistiré. Parteixo, d'entrada, del convenciment que a les ciutats (i més enllà) hi sobren cotxes. Que el preu que paguem els usuaris de la ciutat per fer-hi possible la circulació d'automòbils no compensa els beneficis obtinguts. Més de la meitat de l'espai públic està dedicat a la circulació i estacionament de vehicles. Milers de metres quadrats que podrien dedicar-se a la jardineria i l'arbrat (ombra!), al lleure infantil, a l'esport, al repòs o a la cultura estan ocupats per automòbils sobredimensionats. Automòbils que, a més, fan molt soroll, embruten l'aire que respirem i causen ferides, sovint mortals, a les persones que atropellen. Inconvenients de pes que ens haurien de fer relativitzar la comoditat discutible d'estalviar-nos una caminadeta o arribar uns minuts abans.

Reduir de forma progressiva la presència de l'automòbil a les nostres vides i, molt concretament, a l'interior dels nuclis urbans (i això tant val per a les grans ciutats, per a les petites i per als pobles de tota mida) no és una opció, és una necessitat que fa temps que han entès polítics, urbanistes i, sobretot, veïns i veïnes, d'arreu del món.

Traslladat a Manresa, això vol dir començar per fer-ho en els llocs on els cotxes fan més nosa, és a dir, als itineraris comercials i de passeig, especialment als situats en carrers antics i estrets. En aquest sentit s'ha caminat al Centre Històric i el primer tram del Passeig els darrers 40 anys i els resultats són evidents: als carrers on -malgrat la inicial oposició d'alguns comerciants- primer es van treure els cotxes (Born i Nou) és on el comerç ha mantingut la seva activitat. Als carrers on, en canvi, aquesta transformació s'ha fet tard o encara no s'ha fet, és on més ens costa anar- a passejar (i a comprar).

Un dels principals inconvenients per acabar d'ampliar l'illa de vianants era la presència d'una aparcament situat en un espai, la plaça Milcentenari, on el POUM diu des de fa més de trenta anys que hi ha d'haver això, una plaça-parc. Com que en aquest objectiu hi ha consens (cap partit polític ni entitat de la ciutat hi ha plantejat mai al·legacions) tard o d'hora s'havia de fer realitat i aquesta tardor vinent, per fi, s'hi instal·larà un magnífic equipament esportiu. L'ocasió és immillorable per eliminar bona part del trànsit en aquest àmbit de la ciutat i reincorporar Carme i Sobrerroca als itineraris cívics i comercials, tot aprofitant, a més, que el Joc de la Pilota té ara voreres amples i còmodes per acabar de tancar el circuit. Tal com va quedar demostrat dimarts passat, festivitat de Sant Ignasi, amb una munió de manresans i forasters gaudint del carrer del carrer sense cotxes.

Un altre debat és si aquesta restricció del trànsit ha de ser més rígida (fotomulta) o més tova (un simple senyal de prohibit passar, excepte veïns, càrrega i descàrrega i emergències). I encara un altre tema és el de l'aparcament per a la gent que ve de lluny. Aquí, en lloc de reclamar una gratuïtat que ha passat definitivament a la història, crec que ens hauríem de centrar a trobar fórmules per rebaixar i flexibilitzar el sistema tarifari. Hi ha marge.