A la major part d'Europa, quan la població autòctona de classe mitjana ha buscat culpables del deteriorament de l'estat del benestar ha clavat el dit acusador en la immigració. Aquí vàrem tenir sort. A Espanya hi havia una classe financera tan desbordada de cobdícia i una classe política tan devorada per la corrupció i l'estultícia que banquers i polítics es van convertir en l'ase dels cops i els immigrants van quedar difuminats en un segon pla. Per un cop, la sort va fer justícia. Però la fortuna no dura per sempre.
La nova dreta primoriverista és en mans d'un jove tauró sense escrúpols que no dubta queixalar la immigració amb la mateixa avidesa amb què clava els ullals als independentistes quan té necessitat d'exhibir duresa genital per ocultar la seva inanitat intel·lectual; ara, la vella dreta ha saltat de les mans d'un registrador del segle XIX a les d'un fakemaster del segle XXI que pretén competir en els mateixos termes: odi selectiu presentat com a sentit comú i sang al riu fins que tingui tant cabal que es pugui arribar navegant a la Moncloa. Que cremi Catalunya, que bulli el Mediterrani, que les tanques de Ceuta i Melilla siguin incandescents per tal que ells es puguin escalfar les mans. Podem tenir l'esperança que acabin devorant-se l'un a l'altre. El problema és que quan hagin col·locat la immigració al primer pla ja no hi haurà manera de fer marxa enrere. Seran ells o seran uns altres, però el mal ja estarà fet.
