Sempre hi ha hagut esports que han tingut més facilitat per generar recursos econòmics, sobretot perquè són més mediàtics i tenen més seguidors, com ara el futbol, però també el golf, el tennis, el bàsquet, motociclisme o la fórmula 1, entre d'altres.
Per això, els grans futbolistes, tennistes, golfistes, basquetbolistes o pilots, cobren unes quantitats de diners que molts cops fins i tot poden crear dubtes de si en són mereixedors. Aquest seria un debat, però un altre de molt diferent és que en altres disciplines esportives el que es paga a esportistes de plena dedicació ja no és que sigui molt o poc, sinó que voreja el ridícul i fins i tot en algun cas la recompensa econòmica és zero.
Aquests darrers dies hem gaudit de gimnastes i atletes de casa nostra en els campionats d'Europa de gimnàstica i atletisme, a Glasgow i Berlín, respectivament. Andrea Carmona, Lorena Medina o Thierno Diallo de l'Egiba, i Mònica Clemente o Mar Juárez del Club Atlètic Manresa, no són noms coneguts pel gran públic, però en canvi per arribar on han arribat han hagut de fer un gran esforç.
Això vol dir moltes hores d'entrenaments i d'insistir en els seus exercicis. Fa uns dies, arran del triomf de la selecció estatal absoluta de gimnàstica als Jocs del Mediterrani, vaig tenir la sort d'entrevistar el manresà Thierno Diallo, un dels component de l'equip. Ell està becat al CAR de Madrid, lògicament amb totes les despeses pagades, però cap quantitat ni per anar a prendre un gelat o bé anar al cinema. Així es promociona l'esport...
