Oriol Junqueras va explicar a la seva parella el seu llarg trasllat des d'Estremera fins a Lledoners en tres breus cartes publicades per La Vanguardia. En les missives, manuscrites amb línies perfectament rectes, cosa que els grafòlegs destacarien com una mostra d'estabilitat d'ànim, s'hi plasma la peculiar vivència entre mística i religiosa que el líder d'ERC està extraient de l'escarment a què se'l sotmet, i també s'hi descriuen amb molt detall les condicions del trasllat.
A partir de Saragossa, Junqueras i els seus companys de penitència van continuar cap a Catalunya en un autobús dividit interiorment en petites cabines de ferro de dues places i sense finestres, massa estretes per poder-s'hi posar dret. Junqueras explica que ell tenia a la seva gàbia un respirador des d'on es podia entrellucar l'exterior i anava transmetent el que veia.
Aquesta és l'escena: gent de muscles tous com Junqueras, Rull o Cuixart tancats en cabines de ferro de metre i mig per ser transportats de presó en presó. És potent. Em fa pensar en les pel·lícules on forçuts perillosíssims tipus Nicholas Cage són traslladats amb un desplegament de reixes, cadenes i morrions capaç de subjectar King Kong. Algú va decidir que els indepes catalans viatjarien d'aquesta manera, i trobo que valdria la pena saber qui és. A les pel·lis, Nicholas Cage sempre s'acaba escapant amb un gran esclat de violència estrepitosa i pirotècnica. Aquí, la violència és quieta i silenciosa, i la posen els carcellers.
