La reunió que van tenir el cap de setmana passat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, podria ser més important del que sembla a simple vista. Twitter es va omplir de mems i d'imatges suggerents en què la dirigent teutona mirava amb ulls aparentment de desig el nou líder estatal mentre aquest li mostrava els aiguamolls... de Doñana. Tot va servir per fer més o menys broma, però el tema principal que s'hi va tractar era transcendental, i que ho fessin els dirigents de dos estats grans d'Europa, encara més, sobretot si un d'ells és la gran locomotora de l'atrotinada Unió Europea, Alemanya.
Les conclusions que en van treure van ser que calien polítiques comunes respecte de l'allau de persones que cada dia es juguen la vida per travessar en pastera la Mediterrània i arribar a allò que ells creuen que és la terra promesa. Les propostes que en van sortir van ser positives, per això va sobtar que al cap de tres dies el president espanyol decidís no acceptar els immigrants del vaixell Aquarius, com havia fet un mes enrere. Va semblar que tot allò que havia succeït a Doñana, per tant, era postureig europeu de Sánchez, un capítol més de l'actitud que està prenent la cada vegada més desprestigiada Unió Europea, reprimint aquells que ja estan prou castigats.
Entre els instigadors d'aquesta repressió també hi ha el màster Pablo Casado. La primera vegada que vaig sentir a parlar del nou líder del PP va ser fa dos anys, quan va intervenir en un debat electoral en què mostrava uns gràfics de despesa social que deien una cosa i ell en deia una altra. Ja agafava pràctica. Sobre el tema de la migració, a part de fer-se selfies amb policies marroquins a la tanca de Ceuta, va deixar anar fa pocs dies que «no hi ha papers per a tothom» a Espa-nya, ja que els recursos són els que són.
Sincerament, no crec que la gent que es veu forçada a jugar-se la vida per venir vulgui viure en un estat que podria ser regit per algú com ell i els seus col·legues, els mateixos que han robat tant que han provocat que ara no s'hi pugui mantenir tothom; o els mateixos a qui ja està bé que àmplies zones del seu estat estiguin deshabitades i no creïn ocupació perquè no hi inverteixen; o els mateixos que no han fet cap esforç per intervenir als països d'origen dels migrants i evitar que se n'hagin de desplaçar. Segurament tot això no ho ensenyaven al seu màster d'Aravaca. Perdó, de Harvard.
