La quantitat de brossa orgànica que els manresans baixen al contenidor separada de la resta fa vuit anys seguits que disminueix. Paradoxalment, la quantitat de vidre, plàstic i paper que es recull separadament continua creixent. Per tant, els ciutadans estan demostrant que accepten seguir les instruccions en matèria de selecció d´escombraries. Si no fan el que se´ls demana en el cas concret de l´orgànica, caldria preguntar-se per què. És possible que sigui, només, perquè afegir l´orgànica al triatge significa afegir un nou recipient a la cuina, i en algunes llars això suposa una molèstia important. Però si ja van assumir la molèstia de guardar a banda plàstics, vidres i papers, potser no els hauria de costar tant fer un pas més. Si no el fan potser és que no acaben de veure´n la utilitat. Potser la idea de no fer créixer els abocadors no resulta tan responsabilitzadora com la de pal·liar la producció infinita de plàstics. Potser és que, efectivament, no són coses d´urgència equiparable. Potser els ciutadans no troben que compensi la feina. O potser és que, simplement, qui n´ha de convèncer no acaba de trobar l´argument.
