Surten tothora informacions sobre el canvi d'hàbits de consum i la dificultat que té el comerç de proximitat per mantenir el seu espai clàssic i natural al bell mig dels pobles i ciutats. Fa un parell de dècades la irrupció de les grans superfícies comercials i els hipermercats a l'extraradi dels nuclis urbans va sacsejar força el panorama, però es va mantenir, malgrat tot, un cert equilibri, en part gràcies que la legislació catalana va impedir, amb encert, un creixement exagerat d'aquest nou model, la qual cosa sí que va passar en altres països veïns. Igualment, la gent es va adaptar a aquesta dualitat i si bé en el ram de l'alimentació de gran consum els grans establiments són força hegemònics, no ha estat així en la resta de productes.
Avui s'ha trencat de nou amb la generalització del comerç electrònic on-line. Grans operadors internacionals hi han apostat amb força, han revolucionat la logística de distribució de milions de productes. La hiperconnectivitat de la major part de la població a través de la generalització de la telefonia mòbil l'ha afavorit en gran manera.
Pot semblar que aquest és un canvi definitiu. No ho sabem, però no és pas segur que sigui així. També semblava que els grans centres comercials, com a espais d'oci, socialització i provisionalment dels productes bàsics i dels més capriciosos tindrien llarga vida. No ha estat pas així. Als Estats Units, que han marcat tendència al món comercial en les darreres dècades, viuen avui un declivi accelerat d'aquest espais amb tancaments de grans superfícies i marques comercials emblemàtiques. Més a prop nostre, a Barcelona ciutat, cal recordar el recent tancament dels clàssics Boulevard Rosa i Pedralbes Centre
De fet, ara sembla que la gent ja no vol invertir tant de temps en els desplaçaments a aquests megacentres aïllats dels nuclis de població. I valora, per altra banda, la proximitat, el bon tacte rebut i la qualitat. Pot ser una oportunitat per reflotar el petit comerç urbà que s'ha mantingut ferm -amb penes i treballs- durant aquest darrers anys on el model i els nous hàbits de consum anaven canviant, de bracet d'una gran recessió econòmica. Ara mateix, doncs, el nou perfil de consumidor compra indistintament a Internet (sobretot quan té clara la referència del producte) i físicament quan té ganes de rebre un tacte personalitzat i gaudir d'una jornada ludicocomercial. En aquest darrer espai és on caldrà invertir, reivindicar i posar en valor l'ofici, amb plans agosarats i innovadors que fugin del curt terminisme i aprofitin tot el bagatge tradicional que relliga ciutat, cultura, oci i comerç. Mentrestant convé sens falta conèixer i analitzar els nous perfils del consumidor.
En aquest marc les associacions gremials o les d'eixos comercials territorialitzats, amb gestió professional, esdevenen, al meu entendre, indispensables. S'ha de fugir de les històriques lluites de campanar i de l'individualisme exacerbat que fins ara ens ha caracteritzat. Sense vendre conjuntament -també en l'àmbit on-line- una marca i uns serveis compartits no avançarem. Al seu costat l'administració pública ha de vetllar per la competència i evitar situacions oligopolístiques. Això ja ho exposava cinquanta anys enrere Paul Krugman a la seva «nova teoria del comerç», recollida al llibre 50 teorías económicas sugerentes y desafiantes de Donald Marron, editat per Blume. Però la teoria segueix vigent.
Dit això, també crec que per fer la transició cap a aquest nou horitzó, caldrà disposar del finançament adequat. A fi de poder dissenyar polítiques de marxandatge potents i atractives, dinamitzar els nostres carrers i disposar d'espais funcionals, al capdavant dels quals hi ha d'haver-hi bons professionals. Però aquests -conformats sobretot per autònoms i microempreses- difícilment aconseguiran individualment els recursos necessaris per portar-ho a bon terme amb relativa rapidesa i eficàcia. No fa pas tants anys les caixes d'estalvi locals tenien una especial sensibilitat cap a les iniciatives de les empreses de casa. Però avui ja no les tenim. I dubto que les nostres institucions públiques puguin suplir elles soles aquesta mancança. Possiblement haurem d'anar imaginant i assajant fórmules de cooperació empresarials i cercar alhora inversors potents que hi creguin i ho vegin rendible a llarg termini. Caldrà anar-hi pensant!