Des de fa mesos, per no dir anys, s'està qüestionant el grau de qualitat democràtica d'Espanya, sobre la base de decisions d'un sol magistrat, o d'uns quants tribunals, quan les decisions o sentències que emeten no són del grat dels afectats, o del seu entorn.

Per raons que ara no venen al cas, he tingut relació amb tribunals, durant molts anys, i el grau de conformitat o disconformitat ha variat molt, en funció de múltiples paràmetres. Del que mai he dubtat és de la independència judicial. Aquesta mania de voler veure intromissions polítiques en tota mena de decisions i resolucions no té veracitat, o com a mínim, no la té en general.

Com en tot àmbit i sector, se'n pot donar algun cas concret, però mai es pot generalitzar perquè no és real. I no ho dic jo, sinó organismes internacionals que estudien, controlen i avaluen el grau de qualitat democràtica existent a cada país. Mirem el que diu el principal òrgan d'avaluació de l'Índex de Democràcia, corresponent a l'any passat, el 2017, per part de The Economist Intelligence Unit (EIU).

Aquesta institució és acceptada i respectada pel seu rigor i la seva independència, a escala mundial. Doncs bé, l'ordre, en qualitat democràtica, dels dinou primers països és el següent: primer, Noruega, Islàndia, Suècia, Nova Zelanda, Dinamarca, Irlanda, Canadà, Austràlia, Finlàndia, Suïssa, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Regne Unit, Àustria, illes Maurici, Malta, Uruguai i, per últim, al dinovè lloc, Espanya. Així, doncs, dels cent seixanta-set països avaluats, Espanya ocupa el lloc dinovè. I tenim EUA en el 21, França en el 29 i Bèlgica en el 32, per posar nom a llocs molt posteriors, al que tenim aquí.

Hem d'estar contents i satisfets per aquesta situació? Doncs no. Sempre convé revisar i millorar condicions que no són prou satisfactòries, i ara i aquí tenim en la lentitud judicial un del problemes de la Justícia, però n'hi ha d'altres, per millorar la representació popular, amb canvis de lleis electorals que permetrien una representació més justa entre els vots aconseguits i els diputats obtinguts, per posar un altre exemple ben evident.

Hi ha decisions que no compartim d'estaments judicials? Per descomptat. Ara mateix tenim l'enrevessada situació d'una part de l'anterior govern de la Generalitat, amb situacions ben diferents, uns dels altres. És discutible l'acusació de rebel·lió? Sí, com altres imputacions i decisions preses, com la de mantenir-los en presó fins a judici. Ara bé, no entendre, no compartir o no acceptar resolucions emeses, no ha de portar a desconfiar de la Justícia, i menys encara, a acusar-la de subjectiva, o sotmesa a decisions externes.

De fet, en pocs anys, hem vist com el mateix partit de govern ha estat investigat, jutjat i sentenciat, fins als més alts nivells. Si no imperés l'estat de dret, en tots els seus termes, el que ja hem vist, i el que està en curs, no hauria tingut lloc.

Per tant, tenim un bon índex de qualitat democràtica, constantment vigilat i avaluat per òrgans externs, que mantenen aquesta puntuació. No ens hem d'acontentar amb el lloc que ocupem, però tampoc menystenir-lo, o no acceptar-lo com a cert. S'han comès molts errors, però potser que acceptem tot allò positiu que la democràcia ha aportat en aquests quaranta anys de la seva recuperació. I si en un tema hem de ser especialment vigilants és en el compliment de la legalitat vigent. Alguns voldrien fer-se-la seva, interpretar-la com millor els sembli i tirar pel dret. Doncs no. Si ocupem el lloc dinovè és perquè, ara i aquí, impera l'estat de dret.