Fa uns dies la revista científica Science va publicar que al planeta Mart hi ha aigua. Es tracta d'un llac d'uns 20 quilòmetres de diàmetre al subsol del pol sud del planeta. L'aigua es troba a 1,5 quilòmetres sota la superfície gelada del planeta vermell. És la deducció dels científics una vegada analitzades les dades recollides per la sonda Mars Express de l'Agència Especial Europea (ESA), que ha escanejat aquell indret durant tres anys. Molt bé. I ara què? Doncs continuaran les discussions científiques referents a la possible vida extraterrestre i poca cosa més. Em semblen molt bé els estudis científics i els avenços tecnològics que proporcionen les investigacions a l'espai, però crec que abans de dirimir-se els problemes espacials caldria resoldre primer els problemes terrenals. Sense fer demagògia, cal preguntar-se quants problemes del nostre món podrien solucionar-se amb els desorbitats pressupostos de les exploracions espacials.

Sincerament se me'n fot, que s'hagi pogut trobar aigua (hipotèticament) en un planeta situat a una distància mitjana de 225 milions de quilòmetres de la Terra quan molt més a prop hi ha milions de persones que es moren per manca d'aigua.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, 2.100 milions de persones tenen mancances a l'hora d'accedir a l'aigua potable. El consum d'aigua bruta o contaminada provoca anualment milers de morts per diarrea, entre les quals 525.000 infants menors de 5 anys. El planeta Terra disposa d'aigua suficient per cobrir-ne les necessitats i, per tant, amb voluntat de servei social i sense malícia especulativa, podrien resoldre's gran part dels problemes actuals. Així ho confirmen els tècnics en la matèria. Com? Doncs de diverses maneres: generant noves tecnologies per a la conservació i emmagatzematge d'aigua; desenvolupant nous sistemes de captació de les aigües pluvials; creant plantes de dessalinització amb energies renovables; fomentant un tractament adequat de les aigües residuals per convertir-les en utilitzables per al regatge i l'agricultura, etc. De tecnologia n'hi ha, de diners també, tot és qüestió de prioritats i de sensibilitat.

Incomprensiblement hi ha països que malbaraten el diner públic pels deliris siderals i armamentístics dels seus governants. Mentrestant, la seva gent es mor per mancances alimentàries bàsiques. Per posar un exemple, l'Índia, durant dècades, ha ocupat el primer lloc en el rànquing mundial com a país amb el percentatge més gran de persones que viuen en una pobresa extrema. Posició ocupada fins al mes de maig passat, quan va ser superada per Nigèria, segons dades de l'Institut Brookings d'EUA. Entronitzada en aquest fatídic podi, l'Índia figura en el Top 6 mundial dels països inversors en l'exploració de l'espai. I també és en l'apartat d'armament nuclear. Una altra dada: en el darrer lustre ha estat el país capdavanter en importació d'armes.

Retornant al tema de l'aigua, aquest líquid pot ser la font necessària per viure o també el factor no desitjat per morir. Cal no oblidar els milers de persones ofegades al mar per culpa de la insolidaritat de molts governs. Segons dades de l'OIM (Organització Internacional de les Migracions), des de l'any 2013 han mort a les aigües del mar Medi- terrani 15.000 persones que intentaven desesperadament arribar a Europa per sobreviure. Persones que fugien de cruels conflictes bèl·lics i de l'extrema pobresa.

Un parell de dades més per reflexionar: segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) 815 milions de persones passen fam, de les quals uns quants milers moren diàriament. Segons SIPRI (Institut Internacional de Recerca per a la Pau d'Estocolm), la despesa militar mundial durant l'any 2017 va ascendir a 1,74 bilions de dòlars. I així funciona aquest planeta... Quina vergonya!