Prèvia: Girona, a diferència de Manresa, ha estat capital comtal i encara ho és de província i de bisbat. A més, la revolució del 1936 hi va destruir molts menys béns eclesiàstics que a la capital del Bages. Pel que fa al patrimoni artístic visitable, Manresa està infravalorada i té molt camp per córrer, sí, però Girona té i tindrà més a oferir que nosaltres. Això és així. A més, la capital del Gironès disposa d’aeroport, estació internacional de ferrocarril i és a quatre passes d’una de les costes més boniques i visitades d’Europa. Com a destí turístic juguem i jugarem lligues diferents.

Com a Manresa, al llarg dels segles XIX i XX, la burgesia i bona part de les classes mitjanes va marxar del Barri Vell de Girona per establir-se a l’eixample i a les noves àrees residencials. En conseqüència, al final dels anys 80 del segle passat, l’antic clos emmurallat gironí era un barri empobrit i en decadència. Per capgirar la situació, des de l’Ajuntament es va apostar encertadament per subvencionar l’arranjament de façanes (les famoses de l’Onyar), portar-hi la universitat (!!!), esponjar (ender-rocar) els punts més foscos i atapeïts per crear noves places i placetes i convertir tot el barri en una illa de vianants (sí, també es van queixar, al principi, els comerciants).

El que no va fer l’Ajuntament de Girona (i sí el de Manresa) és impulsar promocions públiques d’habitatge al Centre Històric. Tot i així, inicialment, en recuperar imatge i centralitat, el Barri Vell va atreure alguns nous veïns, sobretot joves, però això no va suposar un augment sobtat i desmesurat dels preus dels habitatges. D’uns anys ençà, en canvi, l’afluència massiva de turistes (400.000 pernoctacions anuals) i la manca d’oferta pública sí que ha incrementat, i molt, el preu dels habitatges vinculat, sobretot, a la proliferació d’apartaments turístics (al voltant de 600 a tota la ciutat).

Una de les claus de la recuperació del Barri Vell de Girona ha estat l’autoestima, el fet que els gironins i gironines, visquessin on visquessin, sempre l’han preferit alhora de fer ciutat, de trobar-se, de participar. És per això que el Barri Vell ha mantingut sempre una gran activitat cultural i associativa. Darrerament, però, el domini del turisme en l’espai públic i el paisatge urbà del Centre Històric fa que els veïns i veïnes de la ciutat ja no se’l sentin tan seu, que puguin tenir la sensació que els l’han pres una mica (o molt) i que prefereixin altres punts de la ciutat, no ja per viure-hi, que també, sinó per fer-hi vida, per quedar, per fer un cafè, per anar a sopar o per organitzar una activitat del tipus que sigui.

En definitiva, pel que fa al Centre Històric, Manresa té molt a aprendre de la capital gironina, això és poc discutible, però que ningú s’alarmi, l’objectiu no és un Barri Vell com el de Girona sinó -com va dir la Vicky- millor. Un barri atractiu, endreçat i visitable, però amb una afluència turística perfectament digerible i amb una diversitat de veïns i veïnes semblant a la de la mitjana de la ciutat. Un barri on s’equilibrin tots els interessos (i els drets), els dels veïns, els de tots els manresans i els dels visitants forasters.